Matemática de brutícia infinita
Nois, penso que hem de fer una reflexió matemàtica pel dimecres. La grabació que us he penjat en la meva opinió no funciona gaire.
Per mí que sempre hi ha una de les dues guitarres que el que fa es tant poc definit que embruta. No se què es, pero no mola. Els envolvents encara sort que no s'escolten (en directe quedava tot sumergit per una gran boira de sofre dels inferns de Mordor). La veu no m'agrada com està, deu ser molt difícil pero preferiría que estigues sempre en un mateix tò. A més es sempre insegura o irregular que fa que cometi errors i no ajuda gens. Penso que per potenciar algunes parts haurien d'existir aquests corus que estan pel mateix tò més greus, i que crec que estaven a la versió cubase (l'altre dia sentia a la radio que deien de no se quin grup que el seu tret característic consistía en que els dos cantants cantaven exactament al mateix tò, ara no me'n recordo... pero vull dir que es poden provar coses d'aquestes si no encertem amb les harmoníes)
En definitiva, que si no vigilem, quan s'hi sumi el baix això no serà una cançó de rock bola, sinó de rock bomba.
Al gmail també he actualitzat el missatge on hi ha la versió Cubase d'aquesta cançó... buff, es que... algú em pot dir si es possible que la joia que s'intueix en aquella grabació la podem conseguir? en delicadesa, originalitat, frescura, en l'encert de les parts, en com va pujant, com entra cada melodía, les veus...del "veo el viento", etc.
No dic que s'hagi de tornar a intentar a fer aquell tema semi-acústic del principi, pero tal com està ara crec que ens costarà molt que soni bé.
En conclusió, haurem de fer el possible per tornar a lligar aquesta maionesa, perque ara ens hem passat amb l'oli i sen's ha tallat. I fot fàstic menjar unes braves amb un líquid de consistencia líquida-seminal.
Bé, ja em direu com ho veieu, perque ara l'escoltareu i direu que està genial, pero bueno.
---
Dit això, recordatori d'assajos:
Aquesta setmana:
Dimecres
Divendres (Xavi: oh... aquella si que es l'ultima classe i explicaràn l'exàmen. Entre les 8 i les 9 hauré d'estar a la uni)
Setmana que vé:
Dilluns
Dimecres
PD- vull fotos del concert.
PD2- I Believe in Miracles està bé, i serveix per inflar el repertori, pero com que no toquem com Ramones, em motiva tant tocar-la com posar-me un pircing al penis.
Per mí que sempre hi ha una de les dues guitarres que el que fa es tant poc definit que embruta. No se què es, pero no mola. Els envolvents encara sort que no s'escolten (en directe quedava tot sumergit per una gran boira de sofre dels inferns de Mordor). La veu no m'agrada com està, deu ser molt difícil pero preferiría que estigues sempre en un mateix tò. A més es sempre insegura o irregular que fa que cometi errors i no ajuda gens. Penso que per potenciar algunes parts haurien d'existir aquests corus que estan pel mateix tò més greus, i que crec que estaven a la versió cubase (l'altre dia sentia a la radio que deien de no se quin grup que el seu tret característic consistía en que els dos cantants cantaven exactament al mateix tò, ara no me'n recordo... pero vull dir que es poden provar coses d'aquestes si no encertem amb les harmoníes)
En definitiva, que si no vigilem, quan s'hi sumi el baix això no serà una cançó de rock bola, sinó de rock bomba.
Al gmail també he actualitzat el missatge on hi ha la versió Cubase d'aquesta cançó... buff, es que... algú em pot dir si es possible que la joia que s'intueix en aquella grabació la podem conseguir? en delicadesa, originalitat, frescura, en l'encert de les parts, en com va pujant, com entra cada melodía, les veus...del "veo el viento", etc.
No dic que s'hagi de tornar a intentar a fer aquell tema semi-acústic del principi, pero tal com està ara crec que ens costarà molt que soni bé.
En conclusió, haurem de fer el possible per tornar a lligar aquesta maionesa, perque ara ens hem passat amb l'oli i sen's ha tallat. I fot fàstic menjar unes braves amb un líquid de consistencia líquida-seminal.
Bé, ja em direu com ho veieu, perque ara l'escoltareu i direu que està genial, pero bueno.
---
Dit això, recordatori d'assajos:
Aquesta setmana:
Dimecres
Divendres (Xavi: oh... aquella si que es l'ultima classe i explicaràn l'exàmen. Entre les 8 i les 9 hauré d'estar a la uni)
Setmana que vé:
Dilluns
Dimecres
PD- vull fotos del concert.
PD2- I Believe in Miracles està bé, i serveix per inflar el repertori, pero com que no toquem com Ramones, em motiva tant tocar-la com posar-me un pircing al penis.
posted by Manuela at 7:37 a. m.
1 Comments:
Hola!!! Estoy escuchando lo del dia 23 y esta bastante bien, sobretodo el sonido envolvente del teclado, creo que cuando entra la voz de la forma que esta tocada y la entonacion que le da la voz le quita esa belleza infinita y creo que la entonacion y la ejecucion de la cancion original si que le da ese rollo, ademas se repite mas adelante ese trozo creo que 2 veces mas, el estribillo me gusta bastante como tambien ese paron que hay y el solo que mola mucho(como todos los demas)pero despues del solo creo que se hace pesado la misma historia de mutear,tenemos una cancion que a mi gusta muchisimo y solo hace falta unos retoques que estoy seguro que vamos a saber como solventarlos mas que nada porque SOMOS BUENOS COÑO!!!!!!
Aunque a mi me gusta tanto la original que no le cambiaria nada...jejeje
Publicar un comentario
<< Home