04 marzo 2008

Matemática de belleza infinita (Pekin reprise)

Després de moltes dificultats aconsegueixo penjar al gmail algunes idees que he fet sobre Matematica amb el cubase. Haig d'avisar que al final de la cançó hi ha mig minut en blanc per raons molt llargues d'explicar i que ara em fa mandra de dir.

En general he posat una proposta rítmica i sonora al tema, fet que creava debat i no ens posàvem d'acord. Hi ha algun piano, però més que rés era per omplir. No hi ha solos. Els solos els deixo per als solistes si els volen fer.

També hi ha alguna idea nova. Tot es pot debatre i reformular, només faltaria. Com si la voleu engegar a la merda.

Agraïria que l'escoltessiu amb cascos ja que m'he pres la molèstia i l'esforç de panoramitzar bastants trossos (sobretot pel que fa a veus).

No m'he esmerçat massa en la gravació en si. Defectes rítmics i d'entonació n'hi ha uns quants, perquè més aviat m'he centrat en el so i el rollo, que és de lu que es tracta.

Dimecres assaig.


marc viendo viento

8 Comments:

Blogger Manuela said...

y al final se le puede enganchar con la parte rápida que tocabamos en los ensayos no????

Marcos, erre que erre.

5:06 p. m.  
Blogger Manuela said...

Xavi: Com que de vegades tinc bones idees!!! Sempre tinc bones idees el que passa es que soc un geni incomprès amb un so de guitarra que fot fàstic.

M’he penjat Matemàtica al iPod, l’escoltaré al descans del Barça al Camp Nou, jeje.

Jordi.

5:40 p. m.  
Blogger Manuela said...

Si, es mezclar este final con el otro mas instrumental que hacíamos...

Marc has introduit un envolvent apocalíptic al final, veig que s'han captat les meves intencions, jeje

xavi

6:29 p. m.  
Blogger Manuela said...

No és un envolvent, és vent.

Si el debat de la cançó ha de girar entorn la rapidesa de la part final, amb un post que posés "tempo=100" n'hagués tingut prou i m'hagués estalviat les hores de gravació.

marc

11:39 p. m.  
Blogger Manuela said...

Joder com et passes Marc.

A qui va la meva impressió inicial... M’entusiasma moltíssim tota la part final, no em convenç l’estrofa y la tornada no em desagrada.
Els envolvents apocalíptics que el Xavi fot a l’assaig haurien d’aparèixer. El baix de la gravació està molt bé, sobretot al final. El joc de veus me la posa dura.
I sí, crec que el final es podria accelerar y fotra-li la part Eddie Vedder.
Fer la tornada amb un tempo lent implica la part estrofa-tornada-estrofa-tornada podria fer caure l’atenció del oient. Una solució crec que seria treballar amb l’estrofa perquè tingues elements mes atractius... el piano y la veu estan molt bé però potser hauríem de ser més reveladors... no vull dir incrementar la bola, però si identificar molt més el color y el rollo de l’estrofa.

Bueno, això es una primera impressió, sense haver tingut temps d’assimilar la gravació i escrivint el comment cagant hòsties.

Jordi

9:36 a. m.  
Blogger Manuela said...

Sento si he estat dur en el comentari però últimament tinc dies molt atravessats i destroyers.

No considero que la tornada sigui lenta (doblo el temps respecte a l'estrofa), sinó que és un mig temps, que segueix durant tota la part final. És la meva versió de l'acceleració provada als assajos però, des del meu punt de vista, més coherent.

El joc de veus queda molt experimental i guai gravat, però en directe és complicat que quedi amb l'efecte desitjat.

La part de "siempre sé cual es tu estado hoy" és la que menys he acotat pq no sé com abordar-la i no sé com afrontar-la vocalment pq queda estrident. De totes maneres la crec necessària per posar un contrapunt previ a l'estrifa, una mena d'intro.

L'estrofa penso que pot quedar un pèl tediosa amb tantes notes llargues, a no sé que el cantant s'ho curri una mica més per clavar-les o donar-lis un plus d'interès que potser ara li falta.

De la tornada i la part final és de lu que més convençut estic. A la tornada he posat distrosió i una guitarra neta amb un efecte com de delay que potser no s'aprecia massa bé que va fent el riff (que també fa el baix i segueix la bateria).

Em semblava que accelerar més la cançó era trencar-la i descompensar-la. A no ser que des d'un principi es parteixi d'un tempo més ràpid des de l'estrofa.

marc

10:39 a. m.  
Blogger Manuela said...

Comparteixo lo de la veu de la estrofa "siempre sé cual es tu estado hoy", queda un pel estrident. Però Radiohead ho fa moltes vegades i dona el pego. Suposo que es trobar la forma de cantar-la. A més, la guitarra solista del Radiohead acostuma fer de coixí de la veu donant-li coherencia... s'intentará fer algo.

El guiño a Pekín del final mola, jeje.

Jordi.

11:03 a. m.  
Blogger Manuela said...

Yo escribiré sobre lo del lunes que ha colgado el Xavi. Aunque ponga mucha cosa, es mas que nada lo que me ha parecido que abria que mejorar o tener en cuenta o bien tener cuidado. Creo ya de antemano que estamos de sobras preparados para tocar el jueves.

Pequín:
Noto un pequeño vacío después de mi primer redoble, para empezar con la primera estrofa. Ahí posiblemente habría que tener en cuenta que Xavi o Santos "lo llenen" un poco.
El bajo de Javi no se oye pero eso es problema de la grabación claro.
Cuando, Marc, haces alguna variación vocal, vamos que no te limitas a cantar tal y como está estipulada la letra, sino que alargas palabras o vocales finales, creo que deberias de ir con cuidado porque en algunos casos puede quedar como algo inseguro del rollo "que coño dice este aquí". En Pequín creo que es donde más lo haces.
Creo que Xavi tubo problemas con su teclado el lunes, pero en alguna parte da la sensación como si apareciera el teclado de la nada y un poco a lo bestia, hay en una parte que aparece asi bastante fuerte, esto creo que debería ser algo más sutil, pero vamos que lo mismo fueron problemas técnicos. En cambio en otras partes el teclado está perfecto.
Los coros me han parecido bien. Sin alardear mucho... pero correctos (Esto es para que no os lo creais mucho...)

Estocástico:
Me parece la que mejor ha quedado ya de largo.
La intro tenía mis dudas pero con la calidad de la grabación, siendo mala, suena de puta madre asi que tiene que quedar perfecta en su escucha.
Por su parte el puente es de lo mejor que ha hecho este grupo. Dios salve a Javi por su riff a lo punki que servirá para estocasticar a los fans.
Suena de puta madre, en serio.
Los coros finales bien también.

Oxidación:
Francamente cada vez me gusta más y la he visto muy bien. A todos los niveles, y en el que os encontramos, a nivel de ejecución es perfecto.
Xavi está enorme en la estrofa, Dios le salve a él también.

Pantano:
No comment.

Desajuste:
Ni la he escuchado.


Marcos, con ganas de colgar en el fotolog una foto que anuncie que tocamos el jueves.

11:22 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home