sin palabras juzgar vosotros mismos!!!!
Mr. Majonix y Yo para todos vosotros.(se valen comentarios pero no insultos)
posted by Manuela at 2:37 a. m.
Black Corbatas el grupo de moda se expande por todo el mundo como una plaga. Lo nuestro es el rock-prepotente.o no...
posted by Manuela at 2:37 a. m.
13 Comments:
¿Qué lleva en esa bolsa?
Jordi
¿Quien es el de la izquierda?
Marcos
Puto Javi... por cierto... estoy escuchando las grabaciones y buf... hay que trabajar duro.
Jordi
Lo que hay que hacer para aparecer en los agradecimientos de la maqueta... aunque yo directamente ya veo la foto como portada del disco, titulado Mr. Majonix
(Era jo el d'abans)
Si, jo també ho estic escoltant i directament dic que evidentment em nego a tocar les cançons si aixó es el que tenim
Inseguretats...
caquita...
Black Corbatas traditions...
Xavi
he estado escuchando las canciones del otro dia y creo que no hay que rallarse mucho, no estan tan mal, hay que trabajarlas pensad que son canciones algo duras o complejas y hay que trabajarlas mas, claro que si queremos presentar algo decente para dentro de 2 semanas, lo tenemos un poco chungo.
És que l'altre dia vam tocar com el cul. I el so, una merda grossa grossa. Jordi, quan fas corus (independentment que anem afiats o no, pq a Salvar el mundo hi anem) la puta merda de l'equip de veus distorsiona. vaya merda equip de veus, si no és capaç d'aguantar tres entrades de so.
La veu, hi ha moments de desafinacaió, però a l'estrofa de pequín no veig que s'infli massa ni es doni massa potència ni veig efecte wah wah, sincerament. En tot cas els problemes de veu els veig d'una altra manera i a un altre lloc.
Segueixo pensant que al pont de pekín ens accelerem, i en part per això queda estranya i fora de lloc.
A estocástico li falta dinàmica. L'estribillo apareix como Pedro por su casa, i al cap d'uns segons dius, ah si és la tornada, sí...
Oxidación. La menys fluixa, penso. Lu pitjor, el final, que quan ha de pujar no puja una merda i els falsets són escarosos.
Estic enmerdat amb Matemática al Cubase i està xungo. De vegades em vénen ganes de tirar l'ordinador per la finestra i fer la cançó amb una bandurria i una zambomba. Pj Harvey ho faria.
Bon dia.
marc, saco de inseguridad
Marc, els falsets d'oxidación els podríem mirar junts, guitarra i veu, la idea crec que es molt bona.
Els corus tens tota la raó... primer de tot l’equip distorsiona, però a més a més soc incapaç de treure la meva veu a l'assaig. És frustrant però no desistiré!! per la Scarlet!!
A les estrofes de Pekín, un cop escoltada la gravació, estic amb el Javi... la veu està molt descontrolada... no passa el mateix amb Oxidación que per moments em recorda a la seguretat que vas demostrar amb l'Estocástico de la radio.
El baix crec que per moments deixa de ser el que és i passa a ser un element exclusivament melòdic... ho vull escoltar amb deteniment però crec que el baix vol donar tanta informació que al final s'oblida del més bàsic.
El teclat treu uns sons tremendos... com sempre només fa falta tancar-lo i que agafi molt més protagonisme quan el necessita.
La meva guitarra no li estic treien el so que les cançons demanen (avui quedo amb el Quim pq em faci un cop de mà) i a més a més de vegades em sembla que va a la seva puta bola... no està del tot integrada amb el grup. La guitarra del Marc i la meva hauríem de sonar mot més simètriques i el Xavi i jo hauríem de saber aparèixer i desaparèixer sense generar la bola que tant ens caracteritza (això últim cada vegada ho fem millor). Crec que es un tema més d’execució que no de composició, però tot son opinions. En quan a la bateria crec que li falta transmetre molt més els canvis estrofa-pont-tornada i dinàmiques de intensitat. El bateria te un doble paper... porta el temps clavat i regula la intensitat de cada part... Marcos, eres el puto director de orquestra... el Marc es un simple instrument que ha de fer el que tu li marques.
En fin... ens veiem aquesta tarda-nit!! Wilco és un gran grup.
Jordi.
Estoy de acuerdo con todo lo que se ha dicho.
De todas maneras yo no sería tan negativo con lo escuchado.
Hoy creo que deberiamos llegar y ponernos a tocar, tal cual. Y después ya sacar conclusiones.
Recordar que hay veces que un ensayo ha salido como el culo y al siguiente todos flipando en plan "uau que bien suena".
A veces sois tan pesimistas todos que me dan ganas de mataros a ostias.
M.
No es pesimismo, es ser conscientes de donde fallamos y del porqué hay días que sale genial y días que sale como el culo.
No hay pesimismo... solo ilusión y análisis de grupo.
Jordi
PD: Marsssss Voltaaaaa
A veure jo crec que les cançons estàn be, i l'important es que a força de palar-nos els ous amb elles acabaràn sonant be (bueno que les tocarem bé, que sonin be ja es una altra cosa).
passa això amb el Pantano, recordeu com ens costava i els problemes que li trobavem i a partir de la maqueta ens surt sempre relativament clavada.
Jo crec això que falta treball. Per exemple, crec que la millor de les grabacions que vaig penjar es Pequín. El que passa que jo vaig tocar durant la meitat de la cançó tecles que no eren. Pero bueno, almenys el xiulet va estar be...
A Oxidación li falta senzillament que la toquem i toquem per clavar l'execució. Joder, que de fet no l'hem tocat tant. Ah, i els corus del final son una bona idea pero han de sonar be, sino millor que no estiguin.
Estocástico el mateix, pero es mes complexa que les altres... algun dia ens haurem de barallar amb ella. Això de les estrofes que dieu.. no hi habia pensat, ja m'ho escoltaré.
El meu comentari anterior de fet, venia a dir que no podem tocarles tal com les tenim, pero això no vol dir que no siguem capaços de tocar-ho bé, que ho som
Xavi
yo aun sigo esperando que me digais de una puta vez donde suena el bajo como una guitarra pero quiero sitios concretos, no me valen cosas que os hayan dicho otras personas sino cosas que vosotros mismos veais que creais que no son correctas, de lo contrario empezare a cortar cabezas
Mr. Majonix
Ese es mi niño.
Jordi.
Publicar un comentario
<< Home