31 enero 2008

¡¡vamos que nos vamos!!

Bueeeno, sembla que per fí hem trobat el ritme bò. Serà qüestió de no trencar-lo ara que el marcos estarà absent uns dies i jo també m'he de centrar en estudiar per alguns examens.

aquesta nit penjo les grabacions d'ahir. M'agrada molt la nova cançó, i el millor es que encara té tot el recorregut de treball per endevant. Vull fer un repàs de les cançons que tenim i observacions a títol personal. (I ficant percentatges de com la tenim d'acabada, que es una idea que va tenir no se quí i que em va agradar , tot i que l'altre día vaig sentir unes paraules del cantant i artista James Taylor en que afirmava que "les cançons mai s'haurien de considerar tancades, sinó que estan en constant evolució")

Estocástico:
Crec que li falta només un bull i ja la tindrem. Hi ha opinions al grup de que li falta alguna cosa o que li cal algun canvi, jo opino que, apart de quatre coses a treballar per quadrar elements, ritmes i tal, aquesta es una cançó que funciona en quant a l'estructura, el sò i la idea, pero que l'hem d'anar refrescant i tocant per tal que l'execució sigui del Hit que pot ser. I a veure si amb aquesta podem clavar un final pim-pam d'una vegada, coi.(79%)

Pequín: Al teclista li manca treballar una tarda a casa quatre coses i els seus adornos funcionaran de forma mes brillant i eficaç./ Les veus (marc + corus) penso que poden millorar, observo que quan el Marc crida en algunes parts, empitjora una mica /L'estructura de la cançó crec que ja la podríem donar per bona. El que si que es cert es que per tal de que algunes parts de la cançó no resultin repetitives no estaría malament que a nivell de sons, arreglos, batería i tal... es busquessin mastisos del pal intensitats, dinamismes, tactes i aquestes merdes que es el que potser li donarà el toc definitiu que ahir deiem que ens faltava.
Per exemple, quan al principi hi ha Estrofa + estrofa, al segón cop entra el riff de guitarra que potser es fa com molt repetitiu, que no cambia res respecte a la primera estrofa. Allà per exemple la batería podría mirar de fer alguna variació o jo que sé, trobar-li alguna cosa. Per altra banda, a la intro de la cançó a mi em vindría com mes de gust una entrada un pèl mes suau, i no amb el riff tant canyero directament ---> Tindreu la grabació d'ahir al gmail. (75%)

Oxidación:
Bastant bé. Per part meva treballar una mica l'execució de l'acompanyament amb els acords que faig fins el sólo. La part del sólo a duo dir que em fa córrer cada vegada, m'encanta...I la part post-sólo del final doncs saber la duració i treballar-la. (69%)

matemática:
M'agrada moltíssim. Pinta molt bé, perque el millor de tot, com deia es que falta treballar-ho tot. allò que em deia el Jordi ahir de turnar-nos les respostes a les frases de la veu (ahir estaba improvisant totalment). I res, treballar el final i tal i qual. M'encanten els frasseigs de la segona guitarra, la veu, els parons de batería i tot això. (35%)

Costa azul:
ahir em va semblar que casi la teníem. Es cosa de que tots sapiguem el que fer i que la toquem uns quants cops i crec que ja estarà. (77%)

For reasons: Ja la tenim practicament. Fins i tot aquell "tempo" que li trobava a la versió original i que abans no clavavem, ara si. Només tinc dubtes de si els corus greus amb megàfon que faig al principi queden només penosos o també patètics.(85%)

I en general una cosa: crec que la base perquè fem música que enganxi es... valgui la redundancia, la base i el ritme que donen batería + baix, i per tant ho considero el més important a més de la veu. Una bona base de batería i baix es el que farà que la música que fem enganxi i donguin ganes de moure's al public.

11 Comments:

Blogger Manuela said...

Estoy de acuerdo con Xavi en todo.
Por lo que a la base ritmica respecta, yo creo (ahora me hecho flores a Javi y a mi...) que si las ultimas canciones suenen tan bien, en parte es porque tanto bajo como batería están más unidos que nunca. Algo que no hacíamos al principio de los tiempos (habia tantas cosas que no haciamos...)
Las canciones van saliendo y eso es lo que importa que estamos bien.
Este finde yo no estoy pero seguro que hay cosas por mirarse si quedais o viernes o sábado. La semana que viene por mi parte ensayaría el miércoles y el sábado, ya que el viernes DEBERIAMOS IR TODOS a ver a Love of Lesbian a Salamandra (Hospitalet, por lo tanto cerca de mi casa con lo que después podríamos ir a hacer cosicas divertidas a mi casica).
- Por cierto tanto a Jordi como a Marc, que este finde estan por terrassa, decirles que no estaría mal que fuéseis a Crossroads y preguntarais para tocar a finales de Marzo.
Y tambien haría otra cosa, que sería tocar con otro grupo. Podríamos decirselos a los to be continued o a gente así y tocar con otro grupo que siempre toca más. La sala se llena más... y todas esas cosas.
ALE.
P.D. Tomaré pinchos a vuestra salud en Pamplona.

10:14 a. m.  
Blogger Manuela said...

Estimat Xavi,

en general estic molt d'acord amb les teves apreciacions, i james Taylor va dir una gran veritat.

- Estocástico la posaria a un percentatge més alt. A mi em convencen totes les parts. Falta treballar el parón aquell que fem al mig i els corus del final, bàsicament.

- Pequín. Molt enecertada la opinió de donar matisos a les diferents parts per evitar que sigui repetitiva. I segon, em sembla que de vegades ens falta creure'ns-la una mica, posar-hi una mica més d'emoció, que semblem de vegades unes putes màqquines.

- Oxidación. Està bastant guai. Encara em queda escoltar amb deteniment la part rítmica, perquè quadri. La beteria ha millorat molt a la part final, donant un rollo que em mola molt.
I ara faré un comentari Arnau, dels que feia quan tenia tota la raó del món: Quan hi ha parts en què només toquen un o dos, en aquesta cançó és evident quines són, a mi em molesta que els demés parlin entre ells, toquin el seu instrument o facin tonteries, perquè és molt de P3. I la cançó no dura quan toquem els cinc, sinó que dura des que l'acústica fa el primer acord fins l'últim segon de tots. I si no sabem estar calladets quan no toquem, pues jugueu al Guitar hero, que allà és fotre-li tota l'estona. De vegades falta una perspectiva de la cançó de conjunt, no pas una perspectiva pyurament individualista, home.

- Matemática. No em va agradar com va sonar l'últim assaig. No el so, sinó l'escència. Previsible i monòtona. Però és normal, era la primera vegada que la fèiem junts.

- Versions. For reasons està bastant a punt de caramel. Costa Azul hi han hagut passos importants.

- Alguna vegada m'he expressat també en aquest sentit: base rítmica i veu és el més important, perquè és el que més capta la penya als concerts.

marc

10:29 a. m.  
Blogger Manuela said...

- El comentario Arnau me ha dado mal rollo
- Tras escuchar lo del gmail digo lo siguiente:
* Pequín: Esta francamente bien, pero los coros del final, creo que el adjetivo que los define es Desastrosos. No se si estábais provando algo, pero no molan nada de nada.
* Matemática: Para ser la primera vez que la tocabamos hay partes que suenan tremendas. Falta mirarse muchas cosas (la parte que te dije que cambiaria de batería se ve claramente que hay que cambiarla..) pero yo creo que tiene, o empieza a tener, ramalazos de Hit.
Ea.

10:42 a. m.  
Blogger Manuela said...

Necessito saber si es molt necessaria la meva presencia aquest dimecres o podrieu passar sense mí.
passa que tinc examen dimarts, i també dijous, i només tinc aquest dia de marge per estudiar el del dijous, i m'aniría molt bé tenir el dimecres per mí.
Si tot i així requeriu dels meus serveis miro d'aprofitar el matí, faig el sacrifici i despres me'n vaig cap a la biblio que està oberta tota la nit...

Ja em direu que us sembla, si soc molt necessari o no per dimecres.

Xavi

5:12 a. m.  
Blogger Manuela said...

Joder, Xavi, de vegades fas unes preguntes. Si creus que has d'estudiar, pues estudia, ja vindràs dissabte.

Que vagin bé els exàmens!

marc

7:56 a. m.  
Blogger Manuela said...

La tornada d'Estocástico no será el mateix sense el teu teclat però hi ha coses molt mes importants.

Jordi.

9:44 a. m.  
Blogger Manuela said...

Per cert, jordi, ahir vaig fer experiments amb el cubase amb els corus de pequín. Vaig provar 5enes i 8enes per sota i el resultat és una mica massa... mortuori, com deia el marcos. Però en tot cas miraré de penjar-ho al gmail perquè us en feu una idea i pogueu opinar.
Faltaria provar les sisenes.

Intentar fer un corus per dalt em sembla una burrada.

I pel que fa als corus simon and garfunkel, vaig provar unes flipades amb falset que si ho escoltessiu em faríeu fora del grup inmediatament.

marc

10:14 a. m.  
Blogger Manuela said...

Eso lo mostrarás algún dia en las caras B que editemos junto con el "Hollow years"...

11:25 a. m.  
Blogger Manuela said...

xD

---------------


Doncs jo demà no vindré, estaré amb lo de dijous. La noticia positiva, almenys per mí, es que aquest divendres no tinc aquell compromis i que ja no tindré examens, i que si hi ha LoL m'hi apunto.
Com queda l'assumpte?

4:58 a. m.  
Blogger Manuela said...

Respecte als LOL jo no ho tinc clar. Avui ho parlem.
En quan als corus de pekín crec que les sisenes no queden gens malament. Jo també tinc pensades unes flipades en plan corus del Otherside dels Red Hot.
El rollo sisenes queda de putifa amb el estocástico.

Avui ho provem.

Jordi

11:16 a. m.  
Blogger Manuela said...

RAJADA...

3:50 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home