Sobre les versions

A veure, sobre les versions penjades i demés:

QOTSA Wi-Wi-wit-chu (adaptación chorra al nombre de la canción):
La cançó em sembla interessant. El primer que se'm va passar pel cap quan la vaig escoltar fa uns dies es : ¿en quin moment entraría en un concert aquesta cançó? perquè em costaba de veure, pero de totes maneres aquesta es només una de les funcions d'una versió: el directe.
L'altre es que ens serveixi per aprendre i disfrutar-la tocant, i que la veu pugui jugar amb aquesta canço, els altres instruments la interpretin, que jo hi trobi un teclat, etc

En quant a la part de tocarla algun dia en directe, ara que me l'escolto després d'uns dies, d'alguna manera veig que la canço té un rollo, o bé inici de concerts -com encara per situar-se damunt de l'escenari-o bé de cloenda (rollo se encienden las luces de la discoteca). En fi, millor no donar-li gaire importancia, pero es com ho visualitzo ara mateix al meu cap, no se com ho veieu vosaltres.

De totes maneres la cançó ja m'agrada, tot i que no la trobi de l'estil més òptim o proper a nosaltres.

Tema White Stripes:
A veure aquest grup em desconcerta més. I es que escolto les seves cançons i no acabo de veure com les podem tocar nosaltres o que hi podem aportar. Raons: per una part es un grup que la clau es que toquen dos components, i que la força la treuen en un 70% de les cordes de la guitarra (tot i que entenc que aquesta gent a la producció hi afegeixen coses, com un baix, acústica i teclats)
Eh, pero que m'ho he estat escoltant i li trobo el puntillo, tant a Hardest buttom to buttom com a truth doesn't make a noise. La primera té la capacitat d'explotar fins la sacietat una mateixa idea i donar-li una estructura `in creixendo' (que al meu entendre no tenía tant Seven Nation Army). La segona també clar, pero a més té un rollo que no se com definir-lo, entre retro americà i banda sonora de certes pelis del Tarantino, i tot plegat es molt suggerent.
El problema es que no estic segur que un cop ho toquessim nosaltres es mantingués l'emotivitat o la cosa que li donen a les cançons. Per això es un grup que em costa de veure'l reversionat per nosaltres.

A Seven Nation li donavem a la idea simple una versió mes orquestral. I a la gent li molava pero perque s'enganxa amb facilitat...i... ah, no se si ho vaig poder dir o em repeteixo, pero a mi personalment tocar el Seven Nation m'aburreix bastant.
Aquest es el problema, que al meu entendre son un tipus de cançons que a la que no tenen el sò que han de tenir, o el feeling, interpretació o el que sigui, pot ser que m'avurreixen, es a dir que no les trobi melòdica ni harmònicament suggerents.


Això es important penso, a l'hora de decidir quines versions toquem al grup, que sigui una questió de grup i no de gustos personals. Son qüestions discutibles.
Per exemple, el Javi que proposi alguna de les seves idees, suposo que no totes tenen perquè fugir del nostre estil. A mi personalment, aquella dels Foo Fighters m'estava be (el que passa que no se quin problema hi habia de veus o instruments...)

Va, perque no sembli que només sé anarme'n per les branques i divagar, donaré el meu vot ferm: voto per fer la dels Queens of the Stone Age, i seguir buscant si voleu quina es la més adequada dels WhiteStripes, i de quina forma la podem adaptar (de les dos que heu dit jo casi que em quedo amb la segona, truth doesn't make...) També pot ser buscar una dels LOL. I la de Deshacer el Mundo potser sí que tampoc em motivava tant com a canço dels Heroes.
I seguim tenint els The Killers per treballar al proxim assaig.


Ah, i si sabeu pagines web d'on treure els acords de les cançons...digueumee-les sispli.

Ah, i sobre l'assaig del dia 28 m'aniría bé que no fos tard, pero no se si ja hi ha hora pensada i establida.
Tinc un plan de cara a les 22 a Barna que si hi pugués anar sería perfecte. Per això a mi m'aniría millor assajar a les 18 o les 17.00 que a les 19.30.

Ja direu.