Oxidació: tempesta d'emocions
Subtítol: Les noves dels Corbates , de moment, guanyen grabades respecte al directe
De moment aquestes són les conclusions després d'escoltar els dos temes enregistrats amb el clítoris digital, situat allà ben a propet de l'Scarlett.
Sombras de Pekín es una idea excel·lent, on el jove grup Terrassenc ens torna a donar una lliçó en la seva més potent arma: la composició. Es admirable com proliferen i s'aparellen tantes melodíes boniques en una sola cançó, desde els corus, fins a l'acústica o els guarniments estètics.
Només els hi cal treballar l'interpretació sobre la idea que tenen, retocar l'esquelet fins que s'hi sentin tots còmodes i sobretot: creure's-ho.
Oxidación: Era la segona o tercera presa de contacte dels Black Corbatas -avui sense el seu baixista-, amb aquest tema, i podem congratular-nos de que de moment està calant en el cor dels músics, tal com ho fara en un futur, amb els seus seguidors.
Tot i el joc dels despropòsits: un continu d'errors imperdonables del teclista indisciplinat, la cançó camina -com diría aquell-.
Destacable la part final, instrumental, amb trò final inclòs. Impressionant. En declaracions al nostre diari, Xavi, el teclista, afirmava "no se si els altres membres hauràn captat la meva intenció a la part final, perquè en alguns moments deixava de fer la tònica i tocava una altra nota i em miraven extrany. Realment es que per allà vaig trobar el fil d'una línea melòdica molt fina, sense grans embolics, amb els aguts del piano que pot molar molt combinada amb les tòniques al tempo. Penso que la cosa està per alla, I a la resta un piano amb prou èmfasi i encert li pot donar un bon àire; ja veureu quan toqui amb els ous els acords...."
En declaracions Off the record, Piñol també va dir: sense comentaris del piano jazzístic que vol el Jordi, que se'l foti pel cul amb aquests acords tant difícils...putu cabrón!!!" La redacció ha cregut necessari trencar el pacte de confidencialitat per tal de oferir al nostre lector el màxim espectre visible de la realitat Corbatil.
En breu, les grabacions respectives al Gmail
De moment aquestes són les conclusions després d'escoltar els dos temes enregistrats amb el clítoris digital, situat allà ben a propet de l'Scarlett.
Sombras de Pekín es una idea excel·lent, on el jove grup Terrassenc ens torna a donar una lliçó en la seva més potent arma: la composició. Es admirable com proliferen i s'aparellen tantes melodíes boniques en una sola cançó, desde els corus, fins a l'acústica o els guarniments estètics.
Només els hi cal treballar l'interpretació sobre la idea que tenen, retocar l'esquelet fins que s'hi sentin tots còmodes i sobretot: creure's-ho.
Oxidación: Era la segona o tercera presa de contacte dels Black Corbatas -avui sense el seu baixista-, amb aquest tema, i podem congratular-nos de que de moment està calant en el cor dels músics, tal com ho fara en un futur, amb els seus seguidors.Tot i el joc dels despropòsits: un continu d'errors imperdonables del teclista indisciplinat, la cançó camina -com diría aquell-.
Destacable la part final, instrumental, amb trò final inclòs. Impressionant. En declaracions al nostre diari, Xavi, el teclista, afirmava "no se si els altres membres hauràn captat la meva intenció a la part final, perquè en alguns moments deixava de fer la tònica i tocava una altra nota i em miraven extrany. Realment es que per allà vaig trobar el fil d'una línea melòdica molt fina, sense grans embolics, amb els aguts del piano que pot molar molt combinada amb les tòniques al tempo. Penso que la cosa està per alla, I a la resta un piano amb prou èmfasi i encert li pot donar un bon àire; ja veureu quan toqui amb els ous els acords...."
En declaracions Off the record, Piñol també va dir: sense comentaris del piano jazzístic que vol el Jordi, que se'l foti pel cul amb aquests acords tant difícils...putu cabrón!!!" La redacció ha cregut necessari trencar el pacte de confidencialitat per tal de oferir al nostre lector el màxim espectre visible de la realitat Corbatil.
En breu, les grabacions respectives al Gmail
I de regal, una mica d'oci: un video perque us descolloneu.
http://es.youtube.com/watch?v=qjV3NmbpGNo
posted by Manuela at 2:00 a. m.
3 Comments:
Esperaré a escoltar les cançons per fer la meva crònica de l'assaig.
Aquest matí he parlat amb l'ernest, que està a Saragossa. M'ha dit que ahir els Heroes se'ls veia un pèl nerviosos (i refredats) però que va molar. Diu que ara treballa a Ona Mallorca. I que envia records a la penya.
Queden per endavant tres dies de festa ben buits i innecessaris. Si pugués passar-los dormint les 72 hores, ho faria.
m a r c
Doncs dorm, dorm, i somia molt amb l'Scarlett o amb qui sigui. El Punset segur que sap qu somiar ens ordena les idees i ens fa una descompressió emocional.
Jo tinc compromisos i aquesta nit mateix ja he de marxar cap a l'Alt Empordà. El dissabte per la nit torno, el diumenge corro una cursa, i potser encara em passaré per Sitges i tot...
En fí, miraaré de treure el temps de les pedres per practicar Oxidación i Pequín.
Xavi
Pluja xinesa i oxidacions a Can Palet
El cronista avisa que escriu sota l'emoció continguda.
Decidit a reviure des de la perspectiva de l'Scarlett (que és on estava la gravadora) les cançons d'ahir, en destaca una cosa de primeres:
Fa temps, quan assajàven, els nois de Black Corbatas podien tenir un mal dia i fer una execució dolenta. Després al revisar la gravació constataven el trunyo realitzat.
El més important és que avui, aquests nois també poden acabar una execució no gaire bona. Allò que diuen "psè". La diferència està en que estan a un altre nivell. I fins i tot aquesta interpretació "psè" pot emocionar a l'oient. Ha desaparegut la bola huevada per donar pas a una bola més rodona, que rodola.
Pekín és un típic mig temps. Ben engreixat, camina lleuger. De tant que es recrea en la seva suavitat, pot acabar en el tedi. Li falta un punt de picantor, un punt de mala bava. Santos veurà que la seva guitarra no està tan incòmode com diu.
La pluja fa acte de presència per rebre Oxidación. I també la mirada atenta d'Scarlet Johanson.
Cançó anti-bola durant gran part del seu camí, en què s'han d'ajustar algunes harmonies, ja comença a demostrar seves possibilitats dinàmiques. Accentuades i assegurades un pèl més, podran captivar l'oient amb facilitat.
L'anti-bola s'esferifica en una explosió final de delays, flangers i reverbs elèctrificats. Les guitarres s'entortolliguen com una parella que s'acava de conèixer i comencen a mecanitzar els petons i les abraçades.
Xavi Pinyol demostra per què és un teclista de culte i ens ofereix l'únic piano possible en aquesta part, ple de dramatisme.
Martin condueix la part amb una soltura que encara no li havíem vist en aquest tema. Fins i tot les inclemències meteorlògiques van a temps amb la cançó fins que un tro canta, un parell d'ocatves per sota suposem, el final envoltat de la mateixa pluja que cau a Blade Runner.
Què collons feien la gent a la Romareda podent ser a l'assaig dels Corbatas.
El Heraldo de Can Palet
Publicar un comentario
<< Home