11 septiembre 2007

Coses que s'haurien d'anar mirant

Dilluns va haver-hi, a banda del corresponent assaig, reflexions i debats filosòfics sobre les grans qüestions de la humanitat aplicades al grup: qui som, a on anem, què volem i quan serà el pròxim concert de Love of Lesbian.

Vam fer una radiografia que es podria definir en una ¿falta de motivació? ¿assajos mecànics massa lligats a la inèrcia? ¿trobades musicals poc engrescadores perquè no ens ho passem bé? ¿ens ho passariem millor si no ens ho prenguessim com una obligació o semiobligació? ¿falta deixar respirar més els nostres temes i fer més versions (que sempre triguen una eternitat a dur-se a terme) i més improvització? ¿ens falta feeling perquè no fem improvitzacions?

Penso que les cançons pròpies s'han d'atacr a l'assaig una mica més a la jugular. Més idees preconcebudes a casa i més posades en comú a l'assaig. Que per això assajem i fem l'esforç de quedar, per fer coses que a casa no podem fer, perquè les que podem fer a casa ja estan perquè les fem a casa.
Si ho fem així, serem més eficients i la cosa no ratllarà tant. A més, aquesta reflexió fa temps que es va fer i no s'ha dut massa a la pràctica.

Però bé, com que estem a l'inici de curs i entre una cosa i l'altra, entenem que estiguem així una mica en boles.

De totes maneres, hem dit d'assajar els cinc dimecres, que ja va sent hora. Que el Jordi digui a quina hora li va bé, que és que curra per la tarda.

Tenim Pequín, el Tata (que la tornada no ens acava de convèncer, segons vam concloure ahir) i Oxidación, que, joder, tenint un tema fet i estructurat, no estaria de més que la penya se'l mirés sense que haguem de fer virgueries a la pissarra el proper dia. Aquestes tres és el que tenim més a mà, però totes les idees noves seran sempre benvingudes. Ah, i jo provaré de fer la outro de veu a pequín, que pinta que pot quedar bé.
I el solo del jordi, quan el tingui gravat d'alguna manera molaria harmonitzar-lo (o quedem un dia per separat).

No diré la frase que resumeix el que necessita el grup, que els presents ja la van sentir i la tenen ben present, i escriure-la aquí quedaria groller i posaríem en públic el gran secret d'aquesta vida.

marc

2 Comments:

Blogger Manuela said...

Estic llegint el post mentrès sona Oxidación de fons.
Temazo, no? (una mica pinkfolidà?)

A mi em va bé demà dimecres a les19:30.

Salut,
Jordi.

6:45 p. m.  
Blogger Manuela said...

Pues quedem dimecres a les 19:30

la pastilla del màstil de la pacifica és gilmouriana. O potser és la rever.

11:01 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home