Abatut de vainilla
Àngel obtús
no siguis tan tossut
quan estic morrut
només penso en tu (i la vaca, de fons, fa mu)
m
no siguis tan tossut
quan estic morrut
només penso en tu (i la vaca, de fons, fa mu)
m
posted by Manuela at 12:16 p. m.
2 Comments:
Si no fos per la frase final entre parèntesi, s'hagués apropat molt al nivell de "cafè".
De fet, la vaca de fons fent mu, hauria de ser un recurs fono-estètic, una onomatopeya a reproduïrse en el moment en el que s'acaba de recitar el vers.
Esperem que segueixi creixent la saga.
Per aportar alguna cosa, us deixo la lletra de "dolça torradora en la primavera del 75" de'n Lluís Paloma, del qual crec que me n'estic enamorant.
X
Reflexos d'un final a l'aigua,
les cadenes inunden l'aire de vermell
glaçat en daurat per la mirada
de divuit silencis en gris.
Amsterdam, 1966,
la visió era enrarida de “flou”.
Trama de tecles violentes,
els llums tallen el negre
de respiracions aturades ahir,
i avui, en la complexitat.
Era el temps de l'hora màgica,
quan el refugi semblava etern.
Blanc en negre sobre verd,
pla sobre piscina vibrant.
Les creus en secció de plata
marbregen l'ombra en net.
Per entre difusions interiors del sol
vaig seure en un silenci amarat d'hipnosi.
Sons en flux brillant,
visions d'iteració en la nit.
Les quatre ments em guiaren vers l'infinit,
naixent a la vida abeurat en el meu destí.
Xavi, demostres la teva gran qualitat humana en fixar-te en un tema com "Dolça torredora...".
No m'havia fixat mai prou en les lletres del Paloma. Realment sap dibuixar unes escenes surrealistes molt maques. Sí senyor. Aquesta cançó té com unes parts que em recorden (per la instrumentació, suposo) a Dany Elfman, el tio que li posa sempre les músiques a Tim Burton. Et recomano qualsevol de les seves bandes sonores.
Automatic Day seria el Desajuste i Dolça torradora seria el Pantano de Lluís Paloma?
Veneració al mestre.
A flor de pell se m'ha trencat un anell. Vell.
marc
Publicar un comentario
<< Home