I el revival que?

Hola colla de gays,

Jo fa temps vai proposar lo del revival, perquè així va sortir. Com que s'acosta el dia que vai proposar, ho repeteixo:

Qui s'apunta a fer una mica el jalipolla el dissabte dia 4? Ho dic perquè me deixen sol, i pa avurrirme en casa cascandomela, pos fem una mica el burro amb el baix.

Digueu-me algo aviat perquè resulta que fot com any i mig que no practico, y tampoc voldria ofendre amb els meus desafines cosmicos.

Alhora, aprofito l'avinentesa per comentar el tema d'una possible PES Night el mateix dissabte o el divendres anterior a casa meva. Només fa falta que porteu el vostre mando, algo de birra, algo de menjar, i mitjons nets (els que heu vingut ja sabeu perquè).

Ah, i passeu de les bromes per lo de la setmana passada rollo "tienes que echarme un cable", "estás muy desconectado ultimamente" o "te veo muy apagao". Que os conozco.

PD: Perdoneu per la intromissió, pero em fotia molt pal començar a trucar a la peña, i com que el tema va sortir d'aquí, pos que mori aquí.

God Shave the Queen!

Whistle

Llàstima que no he trobat cap video del Curro Savoy al Buenafuente. El millor de tot eren les converses que tenien... l'home fregava el surrealisme. Només cal que us fixeu en el seu gest , com si assolís una 'extranya felicitat anal. Tota una filosofía del 'whistle'.


Coses corbateres que he de fer per després del cap de setmana (foto el camp)

• Publicar la meva lletra nova

• Penjar les fotos, videos i cançons de la meva càmera i grabadora (no sabeu el conyàs que es anar adjuntant les fotos al PC-merda super-lent, d'una en una).

• Fer-li uns retocs al myspace ( a més he fet progressos en el món del html)
  

• Passar-vos un text que estic fent sobre la història del grup

• Posar-me al davant del Korg i a veure que surt

• Aprendre a xiular com en Savoy, encara que sigui amb el teclat

• Seguir alimentant el meu nou mp3 de 2 gigues de bona música

PS1- A que mola que sàpiga posar els videos de youtube mes petits? Es que se fer coses, jo... 8)

PS2- Avui a la 1 de la matinada m'he desviat de la meva ruta amb el cotxe a l'alçada de Molins. A sobre una acera d'un carrer extrany he trucat al Marc. El Papiol estava aprop i una part dels meus budells volía anar a veure els Love of Lesbian. Al menys a ser-hi present durant el moment en que a Santi Balmes se li cedís un exemplar del treball "Volver a caer"
Al final no hi habíeu anat.
L'hemisferi dret del meu cervell i la resta de budellss'han quedat mes tranquils, tot i que la part de còlon aventurera ho ha notat quan passavem pel costat del Papiol i s'intuïen llums i un escenari.
Si no hagués tingut el viatge aquest d'avui us hi hauria portat encantat. Había de descansar (com es evident que estic fent ara mateix...)

wacken

Estic escoltant el pack de revival del gmail i ara mateix escolto el Mike i tinc els pels dels collons eriçats... sobretot en el moment en que es relenteix la canço en plan balada... buff quin moment!! ara que el millor de tot eren les reaccions com els riures cada cop que s'acabava la canço i els comentaris del Jordi.
No se si erem millors, pero certament hi habia moments que ho vivíem molt. Ah, i no recordava que l'Arnau era tant eficient amb el baix, ho dic pel breikonzrú, va quedar guai.

Escoltant el Mike, pensaba que que hagués passat si en aquells temps fessim directes... Potser aquest sería l'escenari adeqüat per representar el Live of Mike.

http://www.wacken.com/

Ens reconvertim i fem això?

Xavi

Aquesta nit ja faré feina i us penjaré coses i tal

(No tinc veu...)

Fórmula exacta

Actitud sobre el escenario + buenas canciones = Sidonie





Personalmente creo que la actuación el "El club" es antologica. Un grupo no acostumbrado a los playbacks parece que al principio se muestran un poco incomodos con la situación, pero lo arreglan con actitud.. MUCHA ACTITUD.

Abans érem millors? (remember post)

Tornem a la realitat després dels últims posts agònics, però no deixem les paranoies.
Resulta que ahir vaig trobar de casualitat un CD amb unes quantes cançons que em van fer riure una estona. Són gravacions de la nostra època xunga a Ca l'Estruch i també a la Bauman (sí, allà on hi havia un tal Corky i que menyspreàvem).
Doncs bé, he rescatat quatre gravacions que aquesta mateixa tarda penjaré el gmail per ser originals, intenses i emotives.

- Break On through: gravació amb força feeling, guarreta i marrana que transmet bastant l'esperit de la original dels anys seixanta.

- Cebolla: Recordo que posàvem el crit al cel amb les intros. Però ens hem de treure el barret amb una creació única i emocionant del tàndem sempre perillós Pinyol - Dominguez. El principi de la cançó no sabia què estava escoltant, potser un tema inèdit de Yann Tiersen. Fins que l'arpegi de guitarra delata la història tan dramàtica que s'amagava darrera una ceba. I fins que la veu ho engega tot a prendre pel cul.

- Live of Mike: Sí senyors. Tinguin la sang freda i la valentia d'enfrontar-se a set minuts de la vida de Mike. Hi ha parts realment memorables (des de l'inici en plan Train of Though, la paradinha de balada fosca semi nu-metal fins el poderós riff metalliquero que trenca la cançó per la meitat en una demostarció de contundència inusitada a BC). A destacar la bateria del martín en aquest tema. No sé per què (potser serà la bateria al final, o potser és la gravació) el bombo se sent de puta mare. I a més, deixant a banda les impresicins característiques de l'època, el cabrón toca amb un feeling i un sentit de la cançó que ostia, m'ha deixat bastant meravellat. Mikes is still alive.

- Burrada song: Efectivament, Jordi Santos, aquesta cançó la recupero especialment per tu, perquè sé que no podràs deixar de sentir-la al teu iPod. Sí, és aquella del riff sobre F# que crec que va acabar esdevenint la gènesi de Volver a Caer, perquè es mou pels mateixos llocs. Contundència, dramatisme, canya per un tubo: la òstia. I el so que treiem amb els marshalls em recorda a aquelles cares B de Metallica dels 80, rollo Am I Evil o Breadfan. Lu més salvatge que ha fet BC (exceptuant Amparo).

En breu al vostre gmail més proper.

Salutacions.

Tinc ganes que arribi el putu Summercase ja, joder. Polly Jean, t'espero amb una maqueta a les mans.

Els monjos castrats es castren per alguna cosa.

marc

Después de nada no queda nada

Billy El Niño siempre ha sorprendido por su manejo rápido y virulento de la pistola. Pero ahora está paralizado delante del sheriff. Lo tiene entre ceja y ceja. Sus manos no responden.

Billy se deshace en el polvo del decorado del spaghetti western. Los turistas aplauden.

Se muere

La sangre hierve

No está su madre

Para decirle “Billy, vale”

Un helado destella el sol hacia su pupila. La adolescente ríe. Es fiesta mayor en algún pueblo a millones de kilómetros de distancia.

Se va por un agujero muy pequeño hacia un lugar oscuro y frío. Poco a poco se desvanece. Entonces se empeña en querer el helado. Y se empeña en que su manos tengan la rapidez de antaño y le levanten del suelo. Pero hay una bala incrustada en lo más profundo de su frente, la misma que su madre besaba cuando le decía “Billy, vale”.

Billy El Niño se escurre por el agujerito, dando vueltas en el sentido contrario en el sentido contrario de las agujas del reloj, como ocurre en el hemisferio norte. Estamos en Almería, no en Arizona. No hay indios, sólo figurantes que presumen de haber conocido a Clint Eastwood hace treinta años en un bar del desierto de tabernas.

Mientras se muere, Billy piensa “esto es una mierda”. Lo es.

El helado se deshace. Alguien besa a alguien en una fiesta mayor a millones de años luz de donde nuestro héroe se desangra pensando en por qué.

A millones de años luz

A millones de años luz

A millones de años luz

Luz

“Billy, vale”, y se deshace.

Abatut de vainilla

Àngel obtús
no siguis tan tossut
quan estic morrut
només penso en tu (i la vaca, de fons, fa mu)


m

cafè

cafè donant voltes
espiral de somnolència
huracà espumós
cafè per anemia


mar c .

S*ny B*G sucks

Todo lo bueno se hace esperar, como las maquetas o los videos.



Cobo likes BC.