26 abril 2007

Pròxima sessió

Divendres a les quatre de la tarda hem quedat a l'estudi per grabar la rítmica.

Ahir vam acabar de gravar el baix, amb alguna modificació al Pantano. Li vam fotre un overdrive al Volver i sona que te cagas.

marc amb pòlips

http://www.youtube.com/watch?v=MpxRMxBTjWw

Això últim és pel jordi. Ens estem compitxats per fer-la en lloc del creep. No és tan obvia i és més fàcil (en principi, criki). Aquí es veu perfectament com van les dues guitarres

25 abril 2007

Ideas titulo maqueta

Vamos a ir aligerando el trabajo. He pensado en ir poniendo titulos para la maqueta.
Este post tiene que ir actualizandose. Osea, que no pongais vuestras ideas en un comment sino que editais el post y lo vais poniendo debajo. Empezamos.
A continuación pongo mis ideas :

- Movimiento en falso
- Cuentos de estrellas
- Estrellas en el pantano
- Experiencias positivas
- Fin de temporada
- Matemática de belleza infinita
- Diversión y caos
- Prueva de sonido
- Nave a Houston
- Cangrena
- Palabras que no escucharás (...)
- Proyector de 8 mm
- Pólipos en la garganta
- Orgánico
- Miedo / tengo miedo / tenemos miedo
- Makinwa
- Korky

24 abril 2007

Hoy, el momento de Javi

Avui, dimarts 24, a les 18:30 hem quedat a l'estudi per grabar l'efectiu i metódic baix del Javi.
Qui vulgui venir que vingui; el tema acabará a les 21h. En principi el Javi estará en bones mans.

Jordi.

23 abril 2007

24 compassos

El solo són 24 compassos, -entenent com a compàs 4 negres-.
Crec que comença 8 compassos abans de que finalitza el acople, pero no se sap segur, o sigui que feu-ho com ho veieu.

19 abril 2007

A veure

A veure companys.

abans de tot desitjar una tràpida recuperació al bataca. Si els medicaments no et funcionen, sempre pots posar-te el gol del Messi al youtube per revifar-te.

Ahir vam assajar santos, pinyol i un servidor amb metrònom i sense veu. I tela. Crec que, a no ser que el marcos ja hagi practicat ell sol les cançons amb metrònom, seria necessari fer-ho. A no ser que ens digui que ho té trot controlat. Però vaja, que el Volver té la seva història amb les estrofes de tres compasos (una sense veu i dos amb veu abans del mi/sol); i del pantano ni té cuento. De vegades pot semblar que ens ho sabem, però pq una cosa surti bé en un directe o una grabació, abans ha d'haver sortit bé unes quantes vegades en un assaig. Perquè després els nervis i la pressió et donen pel cul vilment.

Dit això, també es va parlar de fer un sopar. S'ha de decidir l'ordre de les cançons, el títol de la maqueta i si posarem una tia en boles a la portada per vendre més.

Lu primer és prioritari pq demà la bateria se'n va a casa del quim i ja no hi ha res a fer. El segon es pot fer demà a la nit o dissabte. O si voleu avui es pot fer l'assaig i després el sopar, tot i que avui ve l'ernest i no sé com quedarem.

Això sempre i quan el marcos tingui el cos operatiu, pq potser li han donat la baixa quinze dies i jo m'estic enrotllant aquí com un gilipolles.

marc

18 abril 2007

Yo quiero ser como Tim Rice-Oxley

L'altre día feien un reportatge tipo sputnik al 33, parlaven dels teclats. La primera part del reportatge era sobre el boom setantero dels sintetitzadors i els teclats electronics. És mitiquíssim el sintetitzador analògic Moog. En paraules aproximades d'un grup de pop electrònic de la època, els Air "Los potenciómetros eran enormes, y los botones son de esos que hacían click...era una gozada tocarlo. Y el sonido, el sonido también era grueso. A veces parecía que estuvieras dirigiendo una central nuclear. ". M'imagino jugar amb els mugrons del llegendari sinte Moog, quina passada.

El llegendari Moog

En l'altre part del reportatge parlaven del piano, com volent contrastar tots dos instruments. En els útlims anys han tornat els pianos en el pop, i de fet la fabricació artesanal d'aquest instrument mai va disminuir. Destaco una pianista i cantanta pop de qui no recordo el nom, que per ella tocar el piano era com quelcom molt semblant a l'acte sexual.
Em va quedar la forma de moure's que té el pianista d'aquests Keane, jo vull ser així de gran. M'agrada perque el piano es totalment protagonista en el grup (tot i m'ha costat trobar videos on se li doni la quota de pantalla que hauría de tenir). En la majoría de grups el teclista es una mena d'instrumentalista fred repudiat en un racó sense iluminar i ausent de la humanitat. Encara que aquests Keane no tenen guitarristes i es una mala comparació, m'agrada el concepte... nose,la forma en que el teclistes viuen el tema, es mouen, etc.

M'agrada mes que el chino cudeiro.

http://www.youtube.com/watch?v=ZyV1CVzRSYw&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=zK_NO6qfPQU

17 abril 2007

se toca con venda, Xavi...

Últims 'flecos' per maqueta

Aviam. Últimament el rollo que vaig captar va ser "estem fins els collons de donar-hi voltes", "farts de tocar aquestes 4 cançons","ja no li donguem gaires mes voltes", etc. Bueno, tot i que estan bastant arreglades, -potser es que personalment encara em queda un racó de paciencia per rallarme amb els 4 temes-, pero crec que mes val que patim una mica i anem un punt mes segurs a gravar (o grabar, nose mai com s'escriu). Penso que encara queden algunes cosetes i sería una llàstima per la qüalitat de la maqueta que ara no les haguessim acabat de treballar.

Les que puguem arreglar aquesta setmana, i les que no, en pròximes sessions (en vermell marcaré el que crec més urgent, que no vol dir mes important) Ah i això de que la batería ja ho pugui grabar tot en aquest cap de setmana no ho veig del tot clar, encara quedant algunes coses importants.

Us escric les coses que penso, pero com veureu hi he ficat molta part de lo meu, del teclat. Semblará molt egolatra, per això si voleu anar omplint la llista segons la vostra perspectiva dels canvis o retocs que s'han de fer es podría anar editant el tema i posant el que cadascú cregui convenient. Un post virtual, ja veus (copiaré el post en un arxiu doc per si algun destraler el borra).

Alla va:

Volver a Caer
Segons la meva visió una de les més preparades per grabar. Faltaría:
-Crec que alguns corus que hi havien dubtes
-M'agradaría escoltar la intro per saber si esta clara la forma de començar (bateria, baix)
-Per part meva de teclat, arreglar algunes coses de la interpretació*
-Recordar repetir aquell compàs en l'última tornada

*Quan em refereixi a la interpretació vull dir que sovint faig coses intuitives, sobretot amb la mà esquerra, i ho vull mirar d'arreglar. O sigui, la idea esque el que jo faci ho pugués passar a partitura perfectament (cosa que ara no passa)

Desajuste Cósmico (Total)
Aquesta es la que estic mirant de treballar molt a casa el piano. I hi ha una sèrie de canvis i idees (no us espanteu) que vull ensenyar-vos a l'assaig. Per tot lo altre crec que està bastant completa.

-El Javi crec que tenía algun baix pendent de probar, que se'n recordi
-I tot lo del piano vull fer allo de probar-lo amb dues guitarres, o una guitarra, baix... el que sigui, pero encara no ho habia fet i em fa falta. A més he introduit algun canvi que s'ha de veure si queda be, he d'examinar el conjunt amb el piano.
I a part es que el piano no para en tota la cançó, no deixo de pensar: ¿sería bo jugar amb l'ausencia del piano en algun moment?, pero necessito les vostres orelles i sabies idees.
-I proposar-vos un petit canvi que crec que li donaria un puntet mes a la cançó. Jeje no us sulfureu.

Cansado de morir
Aquí els de les veus han de donar-ho tot per acabar treient petroli. Ens falta tenirla una miqueta més clara entre tots, tocarla alguns cops més, crec. I de cara a grabar, utilitzar l'acuústica li pot donar un color molt més especial (o més cristià, qui sap...)

-Aquí el Marcos hauria de tenir clars tots els canvis que hem nat fent, aquells contraritmes i tal.
-El tema de la veu, si es creu que no està del tot, pues probar. El tema corus no l'he vist mai definit del tot. Fer una última apretada, almenys per tenir una melodía de veu, i en l'estudiu ja es decidirà si es fa per tercera o per quinta, o igual.
-Important, hauria de saber els acords de l'intermig aràbic per fer el solo. A l'assaig ja ho grabaré pero el tinc que practicar i treure un solo decent.
-I en general, hem de tenir tots molt clara com queda la cançó, de canvis, variacions rítmiques i demes. Jo demano tocarla al proxim assaig (a més vull probar interpretacions diferents del piano)

Fondo del Pantano
En aquesta anem mes be del que sembla, tot i que li falta un assaig de maduració.

A tota la cançó fins la part final:
-Tenir clars els compassos fins que éns sumem tots (que cada cop ho fem diferent)
-He variat coses de la interpretació del piano, perque no m'agradaba, pero ho he de probar en conjunt.

Part final (preneuvos gelocatils)
-Tenir clar quan s'acaba el solo del Marc, i a la vegada que jo tingui clar quan començo el meu. Que el Marc tingui clar quan acabo el meu solo.
-Al meu solo de piano, Javi i Marcos adaptantse a l'expressivitat del solo d'alguna manera (practicar la manera) Aquí el baix es essencial.
-(Quan entro envolvent, el sò d'aquest no es l'ideal, suposo que en tot cas això ja ho arreglaré i es treballarà a l'estudi).
-A la parada que sen va el baix suposo que està comptat quan es. Jo estic probant amb campanes a veure com queda.
A la següent part, la part final de tot:
-no em convenç el redoble aquell amb la caixa...mes que res la situació en que està o nose ben be el que.
-Per part meva saber quan entro amb l'envolvent, si faig lo d'abans, o només el seguiment de lo que fa el Marc.
-El Marc va fer un dia una pujada que quedaba molt be.
-I sobretot, quants compassos dura tot? si ho tenim clar sabrem fins a quin punt ens podem flipar.I a part que si hem de grabar ja la batería això hauría d'estar comptadíssim.

**************************************

Y eso es todo amigos. Hi ha altres temes a part que us volia comentar, pero com que ja ocupa massa espai els comentaré un altre dia o si fem un sopar. (Recordeu el que he posat al post d'abaix això si, el dimecres tinc un treball. Com a molt em comprometo a venir a l'assaig, pero si es pugués fer dimarts millor).
Iep! i al proxim assaig portaré la grabadora i grabaré tots els temes per poder treballar a casa. Important també perqui ho necessiti.

Xavi

16 abril 2007

he tenido una idea

Bueno señores estamos en la semana previa a entrar a grabar la maqueta asi que...
Hay varios temas en el horizonte de los cuales tendriamos que hablar (nombre maqueta, diseño maqueta, distribución, que hacer con ella,...) y estas cosas casi mejor dejarlas mas o menos listas para cuando la tengamos ya.
Asi que he pensado que podiamos ir a cenar algo el miercoles despues de ensayar allá a las 9 para hablar de estas cositas.

11 abril 2007

Coses fredes

Segons el meu avi, l'Avi Vicens, les tres coses més fredes que hi ha al món són: el nas d'un gos, les mans d'un barber i el cul d'una dona.

marc

09 abril 2007

Que conste que me daba pena quitar el post anterior...

Pero esto merece un post divertido.
Me han llamado de Les Arenas para confirmar el concierto.
Será el día 1 de Junio. Viernes. La hora no la sé pero seremos tres grupos, y tocaremos los primeros. Ya que los otros tres grupos tienen discos en el mercado... asi que...
Los más importantes són "Fulanitos de tal". Tienen 2 discos y uno de ellos lo grabaron para presentarlo por todos los festivales eróticos (si si) del pais. He aqui una perla (ellos no salen):



Los siguientes són: "Ultraido" y por aqui os dejo una actuación en acustico, aunque según me han dicho vendrá a tocar con banda.



Pues eso... que este será nuestro primer concierto con gente de nivel...

03 abril 2007

The very best of

Les vacances només serveixen per aburrir-te. Així que he aprofitat l'efemèride per, tal i com ha recomenat el Xavi abaix, repassar alguns dels posts històrics del blog i extreu-re algunes frases representatives. Efectivament, llegir els mesos de març i abril del 2005 és molt dur (quins temps, me cago en la puta). Són frases sueltes que m'han fet gràcia i estan ordenades per ordre cronològic. Arriben fins el setembre del 2005, perquè m'he començat a marejar. Alguna cosa se'm deu haver escapat. Disfuteu-ho.

Pues eso que como esto es lo más, y lo último, y black corbatas también, pues ale dediquense a despotricar de sus compañeros en este divertido y negro Blogg.

Juntament amb les noves creacións, "que et donguin pel cul"(no se com es diu la canço), volver a caer, i d'altres a mig acabar, van sorgint idees desde els membres (virils, quin remei) del grup.
Desde les meves parts, arriba una lletra que fara mal (literalment) a tot lo que sería la música. T'imagines follar / te imaginas follar

Resulta que hi ha un vell que li queden pocs dies de vida. Es tracta d'encendre-li una caixa de mistos sencera, misto rere misto rascant-li als ous i a continuació fotent-li amb flama viva pel cul

En dies com avui que el sol comença a treure el cap entre els rascacels i les dones comencen a deixar-nos veure els bultets aquells al mig dels pits (anomenats mogrons o pezoncillos), venen ganes de repetir una experiència que vam poder experimentar tres dels membres del grup (i quins membres, senyors, quins membres!).
La idea és: "música primaveral"

Avui hem anat al garatge del Arnau. Jo he arribat mes d'una hora tard, pero no m'han pegat. Quan han obert la porta del garatge semblava Ocean's twelve preparant l'asassinat del senyor Andreu. Grabaven volver a caer, i sonaba bastant bé. El meu piano ha acabat enrarint la canço i fent-la més difosa i menys compacta. Sol passar -amb l'excepció del solo que em va sortir gravant La Cebolla-. Pero tot això es igual perque el Marcos ha borrat la cançó, segons ens ha dit ell, sense voler(s'ha de dir que previament había criticat l'amariconament de les veus)

Cap al vespre, els cardenals del Vaticà han pensat que ja feia una mica de pudor i han anunciat la mort del Sant Pare.
Els meus anims s'han recuperat lleugerament per 2 motius:
1.-He conseguit arribar al nivell 6 del joc de Voley del patatabrava.com i he fet una partida en top less

Contacto con tacto (que era un programa presentado por Bertín Osborne)

demà m'espera un típic día de carrera de Periodisme: amb llevarse dora, anar a un centre d'anorexia (que x cert les ties q es veuen per allà solen estar bastant bones, un cop normalitzades de pes)

Weblog, sopars, pizzes i activitats mafioses amb el senyor Andreu aumenten molt de frequència

Y además de estar hasta los cojones de la puta bauman, el tio de allí es subnormal. De hecho me recuerda a aquella serie de hace años... a fuerza de cariñó (creo) donde el protagonista era Korky.

Go with the flowing: Se m'han quedat els ous t'han escorreguts que tinc por d'haver-me quedat estèril

Imagine: BESTIAL. Diria que és el millor que hem fet mai, sobretot si es puleixen un parell de tonteries.

Volver a caer; o sobre perquè opino que es la que tenim millor: Conté el factor SOPL (Simple, Potent, Original i amb una bonica Lletra) quina tonteria...
M'agrada la lletra, que no parla de putes, polles ni fluids, m'agraden els acords, m'agrada el ritme i m'agraden els corus

A la última grabació que he sentit, la de l'últim assaig, està definida pero queda pulirla, treballarla, amb el tema veus, solos, i la mateixa fluidesa. Es com el treball de calentament a les dones perquè lubriquin

Ensayos programados para esta "nueva etapa"

Miércoles 4 / de 20 a 22h
Miércoles 11/ de 20 a 22h
Sábado 14 / de 10 a 13h
Miércoles 18/ de 20 a 22h

Acepten i/o den su opinión

Bueno bueno chicos, hay novedades en el frente.
El otro dia se me ocurrió poner un anuncio de se busca bajista en una web y.... me ha constestado un chaval que dice ser de terrassa. Se llama Javi y tiene 25 años. No se más de él

Em fa vergonya cantar tant malament...
per sort les guitarres queden de putíssima mare

Pues eso, la canción tiene un teclado de lo más popero que nos ha salido.

La de les serps i tal.Entono el mea culpa. La lletra està inacabada

Ja tinc ampli. És un tipo duro. Tot un Peavey de 80 watts

Marcos: No violes más la batería.
Marc: digueli al Jordi que volem les "grupis"
Jordi: el cafe amb llet del t'agradara et fa cagar.
Estic fatal
ZzZzZzZZZzzzzzzzzZzzzzzzzzzZzzzzzzzzzzzzzzZz mmm...Natalie...oh sí!ZzzzZzzzzZzz

M'ha preguntat quina musica feiem. "Rock", li he contestat. "Ah perfersto!" m'ha dit. "Nosotro buscamo a arguien pa animar a la juventu de aqui, y qu conozcan un poco má lo que se hace por aquí y tal..."

Paco es un buen tipo

Es un viejo simpático, de esos que les gusta estar junto a la juventud, porque asi se siente feliz y más vivo. Además lleva una gorra de Ferrari color rojo, y sabe quienes son AC/DC, Metallica y Queen.

Tocaríamos el día 24 viernes, a partir de las 23 horas. Antes, a eso de las 21:30 hay programada una actuación de una tia cuyo nombre no me acuerdo, pero de la frase que acompañaba a su nombre me puedo acordar: "La nueva esperanza de la música española"

Me compro la batería

Que ganas tenia de poner un titular como estos joder

Només us escric a tots per dir-vos que acabo d'arribar a casa. Estic bé.

El coraje de los músicos pudo con las limitaciones técnicas

Aquesta tarda havia d'estudiar i he acabat tocant la guitarra. Puta calor. Com ahir, al cerbell li costava reempendre cançons velles, hi ha encara com una saturació. Per això quan he reemprès "desajuste cósmico", he pensat que vaya merda de cançó. No em deia res

Rubí amb el tetut: avui trucaré al personatge en qüestió per veure com ho montem. Aviso que aniré amb les idees molt clares, a mi em dona la sensació que el tiu ens vol tenir per fer vultu i ens tractará encara pitjor que el dia del nostre primer concert

Santos please, em pots enviar la lletra de reflejos de luna a cobo_83@hotmail.com ??

Y cojones si fue "el retorno de Gonzalo"

Mai més tornaré a mirar unes tetes igual.

Joder ese concierto está a la altura del "Made in Japan" de los Purple, del "Live" de AC/DC o del "It´s Alive" de los Ramones... o soy muy optimista vamos.
Vamos que la grabación es muy buena y eso me ha hecho convencerme de que el sábado se dio un buen concierto

us he penjat una idea per a Cansado de Vivir. Està tocat amb espanyola, que al grabar-se sembla que de vegades sembla que li foti a la palanca i fa un gueeeuuu... en alguns trossos.

¿Se quedó encerrado corky el 30 de julio en los bucs y ha estado todo el verano gimiendo?
¿Se le marcara a la morbo-camarera la línea del bikini?
¿Saldrán los "corbatas" en el nou Estatut?
Descúbrelo mañana.

Me dió un poco de rabia volver a ver al Corky, realmente és un tio tan gris... tan inexpresivo y tan rabiosamente feliz en su corkeria...no se, tal vez esperaba que hubiera alguna sorpresa en cuanto al personal de la Putabaumman. Además, él tiene que saber a éstas horas que le llamamos así...¿porque entonces ese rostro de corky inocencia al darme la silla de cada ensayo...? quiere emular a Piano Man? espero que no.

t'imagines la cançó en Eb?

Se m'ha acudit una tonteria, potser: Cansado de...¿dormir? .¿Creieu que es tragable?

Ahir em vaig trobar (als somnis) al cantant dels Zero i vaig aprofitar per preguntar-li sobre la seva disponibilitat pel tema local.
La seva resposta va ser durilla: "El local ya lo han pillado, no?"
Acta seguit em va dir que ell tenia un altre opció i que ho estava plantejant als del grup. Probablement ho vulguin compartir perquè també els demanen una peazo fiança de 4 pagues i a més a més un aval bancari i no se quina altre merda.
Segurament ens trucarà aquesta setmana per quedar algun dia.

Buenu, això és tot.

PD: una informació sense importància.... el tiu de la immobiliaria es diu Sr.Andreu i el local està al mateix polígon que la nevera. "Ahora vas i lo cascas..."

Esto de los locales se parecen a las conversaciones por el Estatut

02 abril 2007

Aniversaris

-La primera onomàstica, la del nostre guitarra i cantant, que ja en té 24!! Felicitats (recorda allò que sempre deies quan arribessis als 25, no se com et va el tema, pero et queda un any ...)

-El nostre blog també va fer 2 anyets al març. Es va inagurar amb un comunicat mèdic sobre el canell del batería.


-Fa exactament dos anys, a l'abril, el nostre blog bullía de missatges -sense contingut gràfic aleshores, no en sabiem mes-. Solien ser llarges i divertides cròniques plenes d'entusiasme i frescor. Es planificaven assajos al garatge de ca l'Arnau, al Marc li van regalar un ampli pels seus 22 anyets, voliem matar al senyor Andreu, menjavem molta carbonara, i el Papa estava apunt de morir. Ah, i en un missatge llarg dels meus, es veu com tenía exactament els mateixos problemes i paranoies mentals que ara! brutal...

Aquell abril de 2005 potser va ser el mes més agitat en la història del grup; intens i frenètic (tot i que no assajavem). Si repasseu el blog, veureu que es un mes especialment divertit i prolífic (no només en sopars, també en missatges: flipeu, es van escriure 31 missatges en 30 dies). Us recomano que hi feu una passada.


Ens fem grans... :)