Vull assajar d'una p... vegada

Necessito que la part final del Pantano em porti a un trànsit espiritual fins a l'èxtasi de l'il·luminació divina un altre cop. No paro de recordar aquelles notes. Es com un malsòn frenètic.

S'acosten les festes, i només ens podrem treure del cap aquesta horrible situació de felicitat barata assajant com Deu mana. ¿Quan podrem estar tots vora l'estufa del local, menjant un croissant del Jerónimo? (recordeu que els dimecres tinc un horari bastant impossible).
Podem fer un amic invisible, adornem el arbre de nadal aquell q hi ha, o fem cagar el tió (que sería aquell bagúl fet pols)...potser em surt un sintetitzador analògic, un teclat Roland amb 6 o 7 octaves de pianos professionals, i un equip de Midi complet. I pel Cobo un processador. O potser ens surt una pagina web feta, qui sap.
Podem rematar-ho fent una versió brutal d'alguna nadala (eh q això fa anys q ho diem) i ens bebem l'ampolla de vi de l'Ernest. De la zambomba ja ens n'encarregaríem jo o el Marc.

Però sobretot, sobretot estaría be aprofitar aquests dies per posar-nos les piles amb les nostres cançons, que ja toca.

He tingut el teclat aquests dies a casa. Per una part, perquè el petitó no tingui fred, i a part, també he provat i assajat coses.
Aquests dies he fet coses amb el teclat que donaràn que parlar. Esteu avisats
Va, quan assajem?

Xavi