L'altre dia no vaig veure gaire entusiasme assaigístic entre els presents, inclòs jo. La veritat és una mica la sensació que ens va quedar l'any passat després del primer concert, que quan vam tornar a assajar hi havia un "bluf", com de desgana. A més, el rollo tornar a tocar cançons nostres em costava. Em costava posar-m'hi. Crec que deuen quedar dues setmanes perquè torni el Javi, però joder, algo es pot fer.
En aquest període que estem grabant i tal, i sense concerts a la vista, a mi m'agradaria fer coses noves. Versions i coses noves. L'altre dia vam començar a explorar una del Jordi, i poden surtir coses xules. I pel que fa a versions crec que mai hauríem de deixar de fer, i no només fer les de sempre (Go i 7Nation), que hi ha més coses al món. M'interessa fer-ne per dues raons bàsiques:
-És divertit i sa. Fas coses diferents, de gent que t'agrada, descongestiona la zona del cerbell que s'ocupa de l'execució musical.
-I és molt important per aprendre. No és el mateix sentir una cançó (joder, que guapa i tal) que fer-la: la disecciones científicament, en descobreixes l'estructura, les capes, veus com foten la guitarra solista, com utilitzen el baix, patrons de bateria, la veu... vaja, que per exemple, un grup que fa hardcore per collons haurà tocat cançons de NOFX i Rancid, no? Si fas heavy, alguna dels Maiden haurà caigut. Si no, com aprendrà el cantant melenut a fer els crits a lo Run to the Hills??
Potser és qüestió d'imaginar-nos quines coses ens interessa tocar i que veiem que va bé amb el que nosaltres fem. Perquè el For Whom, el Imagine i el Satisfaction estava clar que no, a igual que algunes de Ac/Dc que vam fer fa temps. En aquest sentit Maniobras de Escapismo em sembla que estava de puta mare (encara que a alguns no ho acabaven de veure) i total, mai ens vam posar en serio a fer-la, ni a mirar-la tranquilament.
Però també està bé el plan mirar-nos alguna pel proper assaig (total, no costa tant, la música moderna va limitar força la densitat d'acords per cançó, són quatre i algun solillo) per temptejar si ens agrada fer-la, si creiem que ens pot sortir guapa i tal.
En definitiva, hauríem de saber quan assajarem, quan grabarem i tota la mandanga. Penseu que jo ja no tinc anglès, que el marcos té variacions protocolàries que encara no sé ben bé, que el Jordi no sé si fa mitja jornada i li paguen una, que el Javi és l'única persona del continent americà que es posa el disc de l'Spay tres vagades al dia i que el Xavi no sé si és ell o un efecte especial de la pel·licula de Sitges.
El Montes ho diu a cada partit: "¡¡¡La vida puede ser maravillosa, Salinas!!!"
Marc moments després d'haver vist el Argentina-Mèxic.
