Rollo película
Donat que hi ha desinformació sobre aquest tema al grup (i reconec que només es culpa meva) procediré a explicar per quin motiu estic menys disponible en aquest temps, i quines conseqüències directes té per part meva.
Fa uns mesos ens proposem l'Arnau i jo, tirar endevant un projecte audiovisual basat en una idea sorgida al Festival de cine de Sitges. Poc temps després es defineix com un llargmetratge que s'habia de tirar endevant, tot i que encara sense estar definit de quina forma. Encara cap als principis, s'uneix el Felip Gordillo, en la tasca de productor, inconscient de la feina que portaría. La cosa creix en responsabilitats, només pel fet de ser un llargmetratge, pero sumat a la convicció de realitzar la película tant si com no i sobretot d'intentar colocarla on més amunt puguem, mirant clarament a la propera edició del Festival de Sitges. No fa gaires setmanes, tres joves ens dirigim en un Polo vermell cap a Sitges, tenim una reunió amb el subdirector i el director del Festival, per una primera presa de contacte. Devant la nostra sorpresa, els hi agrada molt la idea, s'impliquen i se n'alegren i ens donen bastanta ajuda, i sobretot deixen entendre que la película s'exhibira al Festival, (el nostre guió està ambientat en el mateix Festival i aquest és el gran ganxo).
Ens trobem amb una película per fer, i tres persones devant del perill. En aquestes setmanes s'ha sumat gent en algunes tasques, finalment una productora, s'han fet probes d'actors...etc.
I sobretot, essencialment l'Arnau i jo, ens hem vist totalment incompresos per el que estem fent. Per les nostres families i pel nostre entorn, que no entenen el volum de feina i de temps lliure que suposa. Hem aturat altres activitats, fins i tot laborals i sotmesos a la pressió pero sobretot a la incomprensió... o fins i tot a la miniaturització o ridiculització del que estem fent.
Dit aquest rollo, vaig al que volia dir.
Donat el malentès, això de la película no es un hobby. Ningú ha dit que ens faci millonaris, o fins i tot que guanyem diners, pero podría ser una bona entrada a un món professional. Molts no ho sabeu potser, pero jo de les poques coses que tinc es un titol de tècnic realitzador, i per tant, aquesta es una de les meves possibles vocacions, el món audiovisual. Estic en una edat i un punt que necessito enfocar una mica la meva vida, i la meva suma al projecte va per aquí. Jo crec que tinc intuició per coses, com la música o el cine, i fins i tot crec que tinc talent (que no vol dir que el demostri tot en la película) crec que no es cap tontería intentar-ho, i això de tirar endevant les idees, es una de les coses bones que com sabeu tè l'Arnau, que té coses bones i coses dolentes, com tothom, si?
Per que explico això?
Molt facil, si la película em treu temps d'assaig, es normal. Si no puc donar-ho tot pel grup, en un parell de mesos, es normal. Es normal, sobretot perqué no és cap hobby ni cap joc. I evidentment en el grup sempre s'ha repartit el temps amb els hobbies de cadascú, dons penso que pot passar si algú te alguna cosa més important, com pot ser això o una feina.
En aquest temps estic intentant mantenir uns assajos setmanals, perque per la meva salut mental també es bonissim tenir aquestes estones de música i de dedicarme a altres coses. Penso que puc mantenir un ritme de 1-2 assajos setmanals, i conto les grabacións, que sempre son importants.
Intentare anar assajant, pero compreneu que ara estem al sprint final, i suposo que són els dies en que més puc caure. Si encara així penseu que aquest teclista no ha de formar part del grup si no es al 100% m'ho podeu dir perfectament, no hi ha problema.
Be,perdoneu el rollo. I si en algun assaig m'he empanat també i no he vingut o en els pagos o el que sigui no es sempre per culpa de la peli, també pot ser per descontrol meu, disculpes igualment jejeje
Fa uns mesos ens proposem l'Arnau i jo, tirar endevant un projecte audiovisual basat en una idea sorgida al Festival de cine de Sitges. Poc temps després es defineix com un llargmetratge que s'habia de tirar endevant, tot i que encara sense estar definit de quina forma. Encara cap als principis, s'uneix el Felip Gordillo, en la tasca de productor, inconscient de la feina que portaría. La cosa creix en responsabilitats, només pel fet de ser un llargmetratge, pero sumat a la convicció de realitzar la película tant si com no i sobretot d'intentar colocarla on més amunt puguem, mirant clarament a la propera edició del Festival de Sitges. No fa gaires setmanes, tres joves ens dirigim en un Polo vermell cap a Sitges, tenim una reunió amb el subdirector i el director del Festival, per una primera presa de contacte. Devant la nostra sorpresa, els hi agrada molt la idea, s'impliquen i se n'alegren i ens donen bastanta ajuda, i sobretot deixen entendre que la película s'exhibira al Festival, (el nostre guió està ambientat en el mateix Festival i aquest és el gran ganxo).
Ens trobem amb una película per fer, i tres persones devant del perill. En aquestes setmanes s'ha sumat gent en algunes tasques, finalment una productora, s'han fet probes d'actors...etc.
I sobretot, essencialment l'Arnau i jo, ens hem vist totalment incompresos per el que estem fent. Per les nostres families i pel nostre entorn, que no entenen el volum de feina i de temps lliure que suposa. Hem aturat altres activitats, fins i tot laborals i sotmesos a la pressió pero sobretot a la incomprensió... o fins i tot a la miniaturització o ridiculització del que estem fent.
Dit aquest rollo, vaig al que volia dir.
Donat el malentès, això de la película no es un hobby. Ningú ha dit que ens faci millonaris, o fins i tot que guanyem diners, pero podría ser una bona entrada a un món professional. Molts no ho sabeu potser, pero jo de les poques coses que tinc es un titol de tècnic realitzador, i per tant, aquesta es una de les meves possibles vocacions, el món audiovisual. Estic en una edat i un punt que necessito enfocar una mica la meva vida, i la meva suma al projecte va per aquí. Jo crec que tinc intuició per coses, com la música o el cine, i fins i tot crec que tinc talent (que no vol dir que el demostri tot en la película) crec que no es cap tontería intentar-ho, i això de tirar endevant les idees, es una de les coses bones que com sabeu tè l'Arnau, que té coses bones i coses dolentes, com tothom, si?
Per que explico això?
Molt facil, si la película em treu temps d'assaig, es normal. Si no puc donar-ho tot pel grup, en un parell de mesos, es normal. Es normal, sobretot perqué no és cap hobby ni cap joc. I evidentment en el grup sempre s'ha repartit el temps amb els hobbies de cadascú, dons penso que pot passar si algú te alguna cosa més important, com pot ser això o una feina.
En aquest temps estic intentant mantenir uns assajos setmanals, perque per la meva salut mental també es bonissim tenir aquestes estones de música i de dedicarme a altres coses. Penso que puc mantenir un ritme de 1-2 assajos setmanals, i conto les grabacións, que sempre son importants.
Intentare anar assajant, pero compreneu que ara estem al sprint final, i suposo que són els dies en que més puc caure. Si encara així penseu que aquest teclista no ha de formar part del grup si no es al 100% m'ho podeu dir perfectament, no hi ha problema.
Be,perdoneu el rollo. I si en algun assaig m'he empanat també i no he vingut o en els pagos o el que sigui no es sempre per culpa de la peli, també pot ser per descontrol meu, disculpes igualment jejeje
posted by Manuela at 10:13 p. m.
4 Comments:
Iep. Acabo de llegir el missatge. Feia temps que no veia una parrafada així al blog, i aquests símptomes no acostumaven a tenir bones senyals. Primer de tot, algunes consideracions:
-Cadascú s'organitza el temps com vol i pot. Obviament nosaltres no podem saber la magnitud del que portes entre mans (no faré ara la broma que li pertocaria per curriculum i sabiesa a l'Arnau) perquè jo almenys tot això de la peli sempre ho he vist una mica difús en el sentit de no saber ben bé què cony és i perquè i com i tal i qual.
-De vegades hi hagut algun problema de comunicació en el sentit de presència/assistència als assajos.
-Tercer i més important: la qüestió no és si Black Corbatas vol o no vol al Xavi Pinyol. La qüestió és que al Xavi Pinyol li moli fer el "mosquito" i posar nenes rient mentres el Javi crida "Guarra!!!". Com que estic segur que disfrutes tocant, el que no tinc tan clar és si disfrutes anant de cul. Perquè tenir el cap en dos llocs diferents, i més si una activitat et demana dedicació diària, és xunguillo. El grup l'únic que demana, penso jo, és un parell d'assajos setmanals (a hores unamica escaroses, això sí) i, quan s'escau, mirar-se alguna coseta a casa.
En definitiva, que joder, que estaries equivocat si pensessis que el grup vol prescindir de tu (pensa que el teclat és l'instrument que dóna més personalitat a hores d'ara a BC)i també t'equivocaries si pensessis que tens cadenes a les mans i als peus per no decidir amb total llibertat d'actuació
Quina merda de comentari que he fet pq em sembla que no s'entén una merda del que volia dir. Bueno, que això parlant-ho normal és millor que deixant que les nostres males arts literàries mal-expliquin ideològies político-musicals.
Marc.
Lo de la pel•lícula em sembla molt bé, i no crec que t’hagi d’importar el que la gent pensi d’ella. Si estàs il•lusionat i t’agrada, dedica les hores que facin falta. Això sí, i aquí arriba la meva crítica, quan s’assumeix un compromís amb algú s’ha de complir. Crec que el grup mai et tirarà en cara que el teu temps lliure no estigui 100% destinat als BC. Encara que tan sols sigui un 20% ja es suficient... però aquest 20% ha de ser sagrat perquè quan comencem un assaig tots estem sacrificant el nostre temps per tirar endavant un projecte comú. No t’estic demanant més dedicació... simplement una mica de compromís. Compromís en el sentit de que un cop has prioritzat i administrat el teu temps, i així ens ho has transmès, has de ser conseqüent.
Evidentment, no cal dir-ho, els Black Corbatas necessiten al seu teclista disfrutant amb el que està fent, i crec que el grup s’adaptarà a les seves circumstàncies si ell ens diu les coses clares.
Jordi.
En general estic d'acord amb els vostres comentaris.
No és, Marc, un problema de gran estrés. Anar als assajos no em carrega el cap, sinó al contrari, em fa desempanarme una mica.
Més que res es tracta de que la feina que estem fent no té uns horaris gaire fixes. S'han de quadrar els horaris amb altra gent i s'ha d'improvitzar molt sobre la marxa. Jo aquestes setmanes miraré d'anar reservant amb antelació 1-2 dies setmanals d'assaig. Pero ja dic, tot depèn del que vagi sortint.
Per altra banda, no acabo d'entendre gaire be lo del compromís. Si es tracta de la meva actitut als assajos, crec que ha sigut la correcta (sempre hi han dies millors i pitjors d'ànim).
Si es tracta de dies que no m'he enterat de que hi habia assaig, o he arribat tard o coses d'aquestes ja es un altre tema, crec que més relacionat amb la comunicació, problemes personals, etc.
Si es tracta de que un cop vam decidir els horaris (3 assajos a la setmana), he d'assumirlos i assistir, ho sento si es tard pero ho dic ara: no els puc assumir. En aquell moment no sabía com estaría de temps a aquestes altures, i reconec que tampoc vaig pensar-ho gaire.
De totes maneres crec que mai ha sigut aquest l'esperit del grup, ni crec que s'hagi exigit això mai a ningú.
Jo penso que sería bo parlar de tots aquests temes. Ja dic, sobretot de la falta de comunicació i de dir les coses en el moment que passen. A mí m'hagués anat millor. També, (i ho sento si recorda a sopars passats), per que vull saber de quina manera enteneu el grup, perque desde que tenim el local no se si ha cambiat l'esperit dels black corbatas o només es una questió pràctica.
No es tracta de fer un sopar, només que un dia abans d'un assaig fem un cafè o alguna cosa similiar. Crec que estaría bé.
No penso que sigui mala senyal ficar llargs missatges, Marc. Es més, penso que el grup està en un bon moment de salut, pero no s'ha parlat gaire últimament i crec que no m'esteu entenent gaire.
Estic amb el Xavi, un café estaria bé.
Publicar un comentario
<< Home