Sò
Si noies. Aquelles ones, hertzianes o no, que s'expandeixen mitjançant les mol·lècules del aire i fan vibrar els nostres timpans provocantnos plaer o dolor.
Obro una petita reflexió sobre aquest tema, perque hi pensava després de l'assaig d'avui: lo cert que és un dels temes que m'indueixen al rallament. Hi podem fer alguna cosa? podem evitar que al Marcos se li quedi el Si bemol del meu teclat atravessat entre l'esòfag i el pàncreas, tot i que jo gairebé no el senti perque tinc una barrera acústica tant bèstia devant -provocada pes 2 amplis de guitarra- que em fan dil·latar l'anus uns dos centímetres? pot ser que hagi entes dos paraules de les lletres de les cançons d'avui o només n'he entes una i mitja? Un sò net es una utopía?Es culpa dels amplis? Toquem massa fort? Es culpa de la putabauman? Ens poden aconsellar o el que necessitem es un local propi?
Obro una petita reflexió sobre aquest tema, perque hi pensava després de l'assaig d'avui: lo cert que és un dels temes que m'indueixen al rallament. Hi podem fer alguna cosa? podem evitar que al Marcos se li quedi el Si bemol del meu teclat atravessat entre l'esòfag i el pàncreas, tot i que jo gairebé no el senti perque tinc una barrera acústica tant bèstia devant -provocada pes 2 amplis de guitarra- que em fan dil·latar l'anus uns dos centímetres? pot ser que hagi entes dos paraules de les lletres de les cançons d'avui o només n'he entes una i mitja? Un sò net es una utopía?Es culpa dels amplis? Toquem massa fort? Es culpa de la putabauman? Ens poden aconsellar o el que necessitem es un local propi?
posted by Manuela at 12:12 a. m.
6 Comments:
Crec que el tema só requereix d'un sopar. Aquesta nit a les....(jeje)
Realment cal mirar molt bé el tema del só, ara per ara pot semblar una pèrdua de temps mirar-ho ja que constantment canviem de buc o d'equips de só. Potser el primer assaig que farem tots plegats hauríem de perdre una estoneta amb el tema só (mentres que el Marcos faci estiraments...).
Jo crec que sempre aniria b k algú vingués a veure-ho. Algú que en sapigués. Per tal de donar-nos consells. Estic d'acord en mirar de millorar el so, xo si no sabem com fer-ho no servirà de gaire.
PD: Sí, toquem massa fort, això és un fet.
I recordeu: No por mucho madrugar, evitas la erección
Jo no sé si ahir tocàvem massa fort o què. Crec que en molts moments les guitarres estàven ben anivellades, i el teclat... doncs lu de sempre, o no el sents o t'ensordeix. Penso que, encara que no en sapiguem cada dia hem de buscar trobar un so adequat (així s'aprèn). En aquest sentit crec que sempre és més fàcil partint d'un volum baix que d'un volum alt.
Menció a part per a les dues cançons que van salvar l'assaig d'ahir: la tètrica Imagine amb els teclats a lu Amparo, i la impagable cebolla reagge-ska, a un nivell que ni el millor Manu Chao en els seus millors concerts (chop! chop! chop! mai m'ho havia passat tant bé dient aquesta collonada). Com va dir el Xavi, en alguns moments va superar a la de veritat. La llàstima? Que per molt que la intentéssim fer una altra vegada igual, no ens sortiria. Ara, jo estic obert a qualsevol cosa... (va Arnau, te l'he deixat en bandeja)
No fa falta dir-ho
Lo del sonido es una mierda, estoy hasta los cojones de la puta bauman, pero es lo que hay hoy por hoy asi que, menos dan dos piedras.
Hay que seguir buscando local como locos.
Respecto al ensayo de ayer. Tampoco se puede decir que fuese bueno ni malo. Pero despues del tiempo que llevabamos sin tocar, tiene que ser bueno por cojones. Me sentí bien, no me dolió el tendón de la muñeca y eso es mucho. De todas maneras seguiré con calma no la vallamos a joder. Arnau!!! por primera vez entendí Imagine como algo más que una sintonia que todo el mundo pone cuando se está en conflicto belico o algo parecido. La versión estubo bien. Respecto a la versión ska-guarra de la cebolla, estubo de puta madre la verdad. Fué algo distinto a lo que habiamos hecho hasta ahora y eso siempre se agradece.
...me gusta cuando callas...
Se me olvidaba decirlo. Y además de estar hasta los cojones de la puta bauman, el tio de allí es subnormal. De hecho me recuerda a aquella serie de hace años... a fuerza de cariñó (creo) donde el protagonista era Korky.
Publicar un comentario
<< Home