Replantejar-s'ho? Doncs venga
Deixaré les tonteries i la retòrica a part. Sé amb qui parlo i sé què vull dir. Sóc l'Arnau, per si de cas ho dic abans, tot i que no faria falta.
He estat pensant molt en el grup (fins i tot hi he somiat), i començo a estar-ne molt, molt cansat. N'estic cansat de sentir mil propostes i que el posicionament de la gent varii. N'estic fart de buscar un dia i parlar de fer un concert d'aquí mes i mig i la gent se n'enfoti en canvi es digui de fer un concertet el dia de Sant Jordi (falten quinze dies) i la penya es posi a parlar de com fer-lo.
N'estic fart de sempre estar aguantant la puta mania de no plantejar-se les coses, però en canvi sempre estar dient-ho. Si només voleu tocar i composar i seguir tocant endavant, però no pretengueu que això és lo únic, perquè és ser uns il·lusos o uns hipòcrites.
N'estic fart de el rollo que ens està portant a pensar que son únics. No recordo qui és dels dos (Marc o Marcos) que diu que som l'únic grup de l'història que té tantes espectatives i que en sap tan poc. Ho sento però ho haig de dir: Vaya puta gilipollada. En serio.
N'estic fart de callar coses perquè sé que si les diu algú altre tindran més sentit perquè jo sóc un il·lús.
N'estic fart de veure que quedem, parlem i decidim coses que després canvien per circumpstàncies de la vida (cosa normal), però que l'enfocament també canvia.
N'estic fart de traves putes que ens han tocat i que no son culpa nostra.
N'estic molt fart de tot.
Per tant, i vull ser sincer, començo a pensar que la manera d'enfocar la música i el sistema de grup són molt diferents de mi. Sincerament, si tenim visions tan diferents millor no forçar les coses.
La meva opinió és que cada cop les coses es radicalitzen massa. Penso que hi ha d'haver uns objectius molt clars, que ens marquin el camí que volem seguir, que no ens posin traves, però que no ens deixin tan perduts com estem. Sé que és massa aviat fer el concert el finde que ve, però porto un cansament de grup acumulat que fa que, de veritat, pensi que hem de trencar completament amb l'enfocament que hem agafat. Tenim dos quistes que ens estan matant: maqueta i concert, el problema és que cadascú té una opinió molt diferent. Un dia diem de fer una maqueta, l'endemà que no tenim prou nivell i el dia següent ja estem parlant de gravar en locals 'semi-professionals', tot i la pasta que representa. Un dia diem de fer un concert a final de curs, l'altre diem que sóc un estúpid per pensar que podia sortir bé i el següent es parla de fer un concert per Sant Jordi.
N'estic fart. Ho sento, però ho havia d'explicar.
Pels comentaris que puguin venir m'agradaria que us ho prenguéssiu en serio i que fóssiu completament sincers. Jo ho he estat.
He estat pensant molt en el grup (fins i tot hi he somiat), i començo a estar-ne molt, molt cansat. N'estic cansat de sentir mil propostes i que el posicionament de la gent varii. N'estic fart de buscar un dia i parlar de fer un concert d'aquí mes i mig i la gent se n'enfoti en canvi es digui de fer un concertet el dia de Sant Jordi (falten quinze dies) i la penya es posi a parlar de com fer-lo.
N'estic fart de sempre estar aguantant la puta mania de no plantejar-se les coses, però en canvi sempre estar dient-ho. Si només voleu tocar i composar i seguir tocant endavant, però no pretengueu que això és lo únic, perquè és ser uns il·lusos o uns hipòcrites.
N'estic fart de el rollo que ens està portant a pensar que son únics. No recordo qui és dels dos (Marc o Marcos) que diu que som l'únic grup de l'història que té tantes espectatives i que en sap tan poc. Ho sento però ho haig de dir: Vaya puta gilipollada. En serio.
N'estic fart de callar coses perquè sé que si les diu algú altre tindran més sentit perquè jo sóc un il·lús.
N'estic fart de veure que quedem, parlem i decidim coses que després canvien per circumpstàncies de la vida (cosa normal), però que l'enfocament també canvia.
N'estic fart de traves putes que ens han tocat i que no son culpa nostra.
N'estic molt fart de tot.
Per tant, i vull ser sincer, començo a pensar que la manera d'enfocar la música i el sistema de grup són molt diferents de mi. Sincerament, si tenim visions tan diferents millor no forçar les coses.
La meva opinió és que cada cop les coses es radicalitzen massa. Penso que hi ha d'haver uns objectius molt clars, que ens marquin el camí que volem seguir, que no ens posin traves, però que no ens deixin tan perduts com estem. Sé que és massa aviat fer el concert el finde que ve, però porto un cansament de grup acumulat que fa que, de veritat, pensi que hem de trencar completament amb l'enfocament que hem agafat. Tenim dos quistes que ens estan matant: maqueta i concert, el problema és que cadascú té una opinió molt diferent. Un dia diem de fer una maqueta, l'endemà que no tenim prou nivell i el dia següent ja estem parlant de gravar en locals 'semi-professionals', tot i la pasta que representa. Un dia diem de fer un concert a final de curs, l'altre diem que sóc un estúpid per pensar que podia sortir bé i el següent es parla de fer un concert per Sant Jordi.
N'estic fart. Ho sento, però ho havia d'explicar.
Pels comentaris que puguin venir m'agradaria que us ho prenguéssiu en serio i que fóssiu completament sincers. Jo ho he estat.
posted by Manuela at 9:49 a. m.
8 Comments:
Bueno bueno bueno... por mi parte creo que el tema esta tomando una dimensión que no podemos hablarlo por internet. Asi que planteo que quedemos de urgencia lo antes posible para hablar todos.
S'ha de tocar... menys parlar i més tocar! (i ho dic jo que soc el que no pot venir aquest cap de setmana, em sap greu).
Els concerts, maquetes i locals aniran sortint. Parlar massa només porta a confusions i males interpretacions de les intencions de cada un.
Jordi.
"Once you're lost in twilights blue, you don't find your way, the way finds you."
Estic d'acord en quedar, però no crec que canvii gaire les coses. Està clar que vosaltres (Marc, Marcos i Jordi, perquè el Xavi encara no ha dit res) penseu que només cal tocar i la resta arribarà, jo penso, per contra, que estem perduts enmig del mar (si em permeteu la metàfora) i que necessitem algun far per anar tots en el mateix sentit.
Per tant, només heu fet que confirmar el què creia: som diferents.
Jo tinc disponibilitat d'horaris, i més en una situació així, però dubto que quedar serveixi per res.
Si voleu podem fer un cafè divendres a les 7 o així. Passo de més sopars, es fan llargs i son diners. Total, si no voleu parlar-ho gaire no val la pena gastar-se més.
Pel que fa al Jordi, penso que ets massa il·lús (com el Marc, que vam parlar ahir) de pensar que tot vindrà, sincerament. Amb el poc temps que tenim per assajar i la poca experiència, o remem tots cap a la mateixa banda o s'enfonsa la barca.
No penso parlar de qui ti raó i qui no. El que està clar és que la setmana que ve no podem assajar sense haver-nos trovat. Perquè si hi ha diversos criteris, és absurd penjar-nos les guitarres. Sé que cansa molt lu de parlar (en tenim els ous pelats), però si parlem massa és que la cosa no funciona.
divendres, a les 7 al cafè di roma?
D'acord, quedem per parlar. Però aquesta vegada que tothom digui el que pensa amb total sinceritat.
El grup ha de ser un motiu de diversió i enriquiment personal. Si algú no està disfrutant o creu que està perdent el temps crec que és lògic fer-ho saber als membres del grup.
Espero que finalment es trobi un enfocament comú (Arnau, Xavi, Marc^2, Jordi) del futur del grup i que per fi ens concentrem en tocar i disfrutar tots plegats.
Aquest divendres tinc tot el dia liat, i el cap de setmana faré d'amfitrió a uns amics d'Irlanda.
Si la reunió pot esperar al dilluns vinent podeu comptar amb mi a partir de les 18h.
Aquesta tarda també podría de 18 a 19h però deu ser una mica precipitat quedar amb tanta poca antelació.
Jordi.
Equidistància, neutralitat?
Per a poder exposar la meva opinió, primer voldría fer una exposició dels fets, com ha de ser: absolutament subjectiva.
-Es un any amb complicacións:l'Ernest deixa el grup, un nou guitarra que s'ha d'adaptar, cerca d'un local a Sabadell que finalment no va arribar, tancament de l'Estruch, recerca de locals, frau de la nevera, lesió del bateria, etc
-Hi ha una etapa en que es treballa força -a l'Estruch-, i en que fins i tot durant alguns dies vam posar-hi esforç, pensant en una maqueta que finalment no es va fer, pero que gracies a allò es va conseguir consolidar La cebolla.
-El dia de cap d'any el destí ens recompensa oferint-nos la possiblitat de fer la primera actuació en públic de la història de BC. La cosa no va passar de ser una experiència maca, tot i que no ho podem fer com haguessim volgut.
-L'evolució del grup ha anat per alts i baixos, pero ha passat per bons moments a pesar de les dificultats, desde l'estiu s'han produit grans avanços: s'han millorat cançons, prenen molt de pes algunes de les nostres (cebolla i tren) i se'n fan de noves.
-Hi ha un ambient constant de debat al grup a causa dels grans temes: locals, maquetes, directes, estil de musica, tendència del grup, etc.
-El grup genera activitats paraleles com sessions fotogràfiques, dvds, pàgina web i un mitjà de comunicació nou per als membres: el Blog.
-Hi ha una mena de catarsi en que l'assumpte del no-local, amb l'agravant del tema Senyor Andreu ens deixa moralment tocats, i s'ajunta el frau amb la lesió de canell del bateria. Som a setmana santa i es perd molt temps sense assajar. Hi ha mal clima.
-Weblog, sopars, pizzes i activitats mafioses amb el senyor Andreu aumenten molt de frequència, i al final no s'assaja pero es fan coses rares i es parla molt del futur llunyà.
-Al blog apareix una reflexió de dos membres en que es diu que masssa parlar i massa plantejar coses pero que el que s'ha de fer es assajar i lo altre son gilipollades.
-Un altre membre contesta dient justament el contrari, que per assajar primer s'ha de tenir algun projecte que ens ilusioni i que només tancarnos a assajar es de gilipolles.
Hi ha un conflicte, i es proposa un Conclave dilluns a les 19.00 al cafe di Vaticano, on s'espera la reunió dels 6 cardenals per escollir Pontífice.
I jo dic lo següent:
Crec q s'han sortit de mare les coses. Primer de tot, no s'han proposat fins ara tantes coses extraordinaries: lo de les roses s'ha exagerat molt; al final algú dira que era un macro concert al Sant Jordi. També es deia d' apalancarnos a la gespa algun dia amb la guitarra i d' anar de festa un dia, aixi com de fer alguna cosa per estiu. I continua sent important el tema de trobar local, pero ja. Per tant no crec tampoc que els temes que s'han anat proposant anessin en contra d'assajar. I de moment jo crec o creia que había quedat aparcat els concerts en serio i les coses per gastar diners llogant material, etc.
Veient la situació actual de que no assajem, entenc que a la trucada que va rebre el Marcos es contestés negativament, perque en aquest moment, almenys a mí no m'aportaría il·lusió fer-ho depressa i malament. Pero quedi clar que jo m'obro a poder fer coses així, sempre q estem en un bon moment i tinguem unes cançons mínimes i mínimament currades per tocar. -Aquesta crec que no es la situació actual-.
Jo crec en l'ordre de les coses, rollo "equilibrio Zen": El primer de tot (...bé lo primer de tot es viure), pero en el grup lo primer es assajar, i a partir d'això som un grup. Un grup no ho és si no assaja, per tant es obvi que ara no puguem fer cap directe, per que no estem assajant, per molts problemes.
La possiblitat de ferlo? a mi no em molesta, i fins i tot m'agrada, pero sempre que la proposta estigui a la nostra mesura. Això si, sempre crec que la nostra situació actual és oposada a fer qualsevol cosa, i per tant plantejar-ho ara ho trobo una mica suicida.
La idea del baixista es que hem de tenir una il·lusió a partir de la qual treballar. Es a dir, ell proposa que primer ha d'haver-hi un projecte comú (digueli com vulguis) i després l'assaig. Tampoc em sembla un plantejament incorrecte (és més: es cert que amb el projecte de fer una grabació per un concurs, vam millorar dues cançons).
Sabeu que penso? que en el fons no hi han idees tant diferents. No es xoca de cap manera assajar amb constància i fer alguna cosa. Es simplement un problema de filosofía, de plantejament teòric. Si quedem cada setmana per fer musica i treballem, l'unic que podem fer es creixer mínimament, sinó esque seríem dolents dolents...Jo personalment tinc clar que han d'haber-hi uns assajos, i a partir d'aquí anar-nos adaptant a tot, i segons la nostra situació anar jugant amb les possiblitats que la vida ens dona. I esque en el fons es com la vida mateixa.
Sembla una mena de solució mixta, neutral o equidistant pero es ,molt sincerament, com ho veig jo.
Conclusió: S'ha de plantejar un projecte com a fita per a assajar més motivats? No cal que es faci, perque penso que encara que no es planteji quan arribi la possiblitat es farà, tal com va passar amb el Lychis. Pero tampoc em molestaría que es plantejes aquesta fita, només que aleshores pot ser massa mal rollo veure que no hi arribem per algun contratemps.
En fi, que perdó per l'extensió pero se'm demanava la opinió i m'ha sortit llarg...i bueno lo millor serà parlar-ho entre cardenals el dilluns.
Paraula de Piñol...
Sóc l'Arnau ara (acabo de penjar lo del Xavi xk no podia ell).
A veure, a part d'allargar-se molt, penso que el Xavi fa una revisió bastant bona, però em sembla que no m'acaba d'entendre del tot. Jo en cap moment dic que necessiti fites per il·lusionar-me, ni tampoc que m'oposi a assajar molt (faltaria més). Crec que les fites, per dir-ho fàcil, ens ajuden a marcar un camí que, com que no tenim tot el temps del món, en servirà per optimitzar al màxim el temps. No vull confondre això amb ganes especials de fer un concert, m'és igual el camí, però penso que cal marcar-lo. Si després es canvia pos es canvia, però, fent-ho macu, si hi ha alguns fars al mig del mar, el nostre vaixell arribarà a port, sinó, ens quedarem sense gasolina facilment.
Espero que així hagi quedat prou clar.
Pasiau
Publicar un comentario
<< Home