Pos la veritat, nose que collons dir...pero algo diré
Estic bastant desconcertat i esmaperdut. Ahir pensava en el que podía dir al Blog pero avui ja no se que dir.
Ja vaig dir que volia fugir de la idea de fer un sopar o un cafe di roma per parlar d'aquestes coses, perque estic bastant cansat de gastarme diners sopant a fora qualsevol cosa, i també n'estic fart de tant parlar del mateix i donar voltes i voltes; crec que ens desgasta molt i es contraproduent. Pero bueno...vist lo vist, es evident que s'ha de parlar, pq dos membres del grup estan molt molt i molt cremats de tot i estan disposats a abandonar; i penso que lo verdaderament important de tot aixo es saber-ne les causes per saber si hi ha solució o es "un tema no puntual, que ve de lluny" tal com m'ho heu descrit alguns.
També m'ha semblat entendre o sino es igual, ho dic jo, que es una questió de prendrens mes o menys seriosament lo del grup.
Això m'ha fet pensar una cosa, i es que potser per a mi(Xavi)el grup te una significació diferent que per a altres membres. Per mi tot va començar com una diversió fa 3-4 anys i ara es, a més d'una diversió, una experiència musical estimulant, pero estic en una etapa en que m'estic plantejant moltes coses personals i del meu camí professional, i amb tot, el grup segueix sent per mi una diversió i una experiència musical, i no es en cap cas una NECESSITAT vital ni un camí PROFESSIONAL, i per tant no es un tema que m'hagi de fer estar malament a diari,(I consti que jo soc el primer que firmo estar d'aqui a 20 anys estem fent gires mundials amb els Black Corbatas!). I ni molt menys es tampoc una QUESTIÓ PERSONAL, ja que espero que d'aqui a 10 o 20 anys us recordi a L'Ernest, Marc, Arnau ; Marcos i Jordi no només com a membres de Black Corbatas sinó com a amics.
Be, amb aquest rollo tant Salsa Rosa no vull dir que em donaría igual deixar el grup sinó al contrari, donar a entendre que no m'agradaria que s'acabes l'il·lusió per un problema de massa donar voltes a les coses i fer elocubracións metafísiques que mai porten enlloc i que ens poden fer desaprofitar els millors anys de la nostra vida.
Be, en parlem aviat.
Xavi Korggie
Ja vaig dir que volia fugir de la idea de fer un sopar o un cafe di roma per parlar d'aquestes coses, perque estic bastant cansat de gastarme diners sopant a fora qualsevol cosa, i també n'estic fart de tant parlar del mateix i donar voltes i voltes; crec que ens desgasta molt i es contraproduent. Pero bueno...vist lo vist, es evident que s'ha de parlar, pq dos membres del grup estan molt molt i molt cremats de tot i estan disposats a abandonar; i penso que lo verdaderament important de tot aixo es saber-ne les causes per saber si hi ha solució o es "un tema no puntual, que ve de lluny" tal com m'ho heu descrit alguns.
També m'ha semblat entendre o sino es igual, ho dic jo, que es una questió de prendrens mes o menys seriosament lo del grup.
Això m'ha fet pensar una cosa, i es que potser per a mi(Xavi)el grup te una significació diferent que per a altres membres. Per mi tot va començar com una diversió fa 3-4 anys i ara es, a més d'una diversió, una experiència musical estimulant, pero estic en una etapa en que m'estic plantejant moltes coses personals i del meu camí professional, i amb tot, el grup segueix sent per mi una diversió i una experiència musical, i no es en cap cas una NECESSITAT vital ni un camí PROFESSIONAL, i per tant no es un tema que m'hagi de fer estar malament a diari,(I consti que jo soc el primer que firmo estar d'aqui a 20 anys estem fent gires mundials amb els Black Corbatas!). I ni molt menys es tampoc una QUESTIÓ PERSONAL, ja que espero que d'aqui a 10 o 20 anys us recordi a L'Ernest, Marc, Arnau ; Marcos i Jordi no només com a membres de Black Corbatas sinó com a amics.
Be, amb aquest rollo tant Salsa Rosa no vull dir que em donaría igual deixar el grup sinó al contrari, donar a entendre que no m'agradaria que s'acabes l'il·lusió per un problema de massa donar voltes a les coses i fer elocubracións metafísiques que mai porten enlloc i que ens poden fer desaprofitar els millors anys de la nostra vida.
Be, en parlem aviat.
Xavi Korggie
posted by Manuela at 12:03 a. m.
8 Comments:
Xavi, hem quedat el dissabte a les 12h.
Podria omplir el blog amb opinions personals però m'esperaré al dissabte, sense guitarra en mà, per parlar-ho tot.
Jordi.
Senyors, sóc l'Arnau, ja sé que no és el lloc, però abans de dissabte, per arribar-hi en les mateixes condicions, us vull dir que el problema és molt fàcil, bàsic diria:
· Estas en un grup de música per passar-ho bé.
· No t'ho passes bé = No hi ets.
No cal anar més lluny, ni tampoc fer-ne un drama, com va dir ahir el Marc. A mi em sap molt de greu, i no ho tinc gens clar, però penso que no val la pena allargar-ho si no és perquè ens ho passem bé fent-ho. Tots.
Perdoneu per no haver-ho pensat abans, i ara haver de tornar a decidir el lloc, però no podríem aprofitar i quedar per una vegada a Rubí, com vam dir l'altre dia?
Que el xavi digui concreti on. Si penseu que és massa merder, deixem-ho tal i com està.
Marc.
Quedemos en Rubí si. Xavi se lo merece!!! Podiamos quedar cerca de la estación de FGC mejor...
Me quedo con estas frases del Xavi:
<< Per a mi el grup es més d'una diversió, una experiència musical estimulant. El grup segueix sent per mi una diversió i una experiència musical, i no es en cap cas una NECESSITAT vital ni un camí PROFESSIONAL, i per tant no es un tema que m'hagi de fer estar malament a diari,(I consti que jo soc el primer que firmo estar d'aqui a 20 anys estem fent gires mundials amb els Black Corbatas!).>>
Als de Terrassa: que us sembla si us recullo a les 11:40 a ca del Marc per anar a Rubí?
Jordi.
Per mi, perfecte, si et va bé. El teu Corolla necessita rodatge.
Marc.
Em fa por portar-lo a Rubí. Allà son molt makarilles, no?
KINA POR!
Publicar un comentario
<< Home