Mentalitat
(sóc l'Arnau)
Senyors, em nego a seguir amb aquesta mentalitat. Reconec que lo del local a la mà i no poder va ser una putada, també reconec que ahir vaig sortir asquejat de l'assaig com feia temps que no sortia, però no podem seguir així.
Per posar-ho clar: no vull tornar a l'època Post-Andreu (any 150 a.C., per posar-hi una data). Si realment portavem el bon camí (llegiu els missatges de fot una setmana) no tornem a cagar-la, plis.
Sóc el primer en acceptar que la situació dels últims 5 dies m'ha fotut, molt, però no vull que sigui pitjor, per tant, fotem-nos les piles. Ahir ens va faltar mentalitat guanyadora com diuen els esportistes. Espero que no torni a passar, sobretot perquè ara anavem pel bon camí.
Ei!!! Vamos, joder, vamos!!!
Senyors, em nego a seguir amb aquesta mentalitat. Reconec que lo del local a la mà i no poder va ser una putada, també reconec que ahir vaig sortir asquejat de l'assaig com feia temps que no sortia, però no podem seguir així.
Per posar-ho clar: no vull tornar a l'època Post-Andreu (any 150 a.C., per posar-hi una data). Si realment portavem el bon camí (llegiu els missatges de fot una setmana) no tornem a cagar-la, plis.
Sóc el primer en acceptar que la situació dels últims 5 dies m'ha fotut, molt, però no vull que sigui pitjor, per tant, fotem-nos les piles. Ahir ens va faltar mentalitat guanyadora com diuen els esportistes. Espero que no torni a passar, sobretot perquè ara anavem pel bon camí.
Ei!!! Vamos, joder, vamos!!!
posted by Manuela at 10:15 a. m.
6 Comments:
En mi opínión el ensayo de ayer fué regular. Lo digo por no decir ni malo ni bueno.
"El tren" sonó bien, sinceramente. Parece que está ya de sobras sobada como para que salga prácticamente sola. El hecho de que se dijera que el estribillo es soso o lo que sea, me parece bien y si se tiene una idea para cambiarla pues se prueba y fuera, yo personalmente lo veo bien tal y como está no se.
"Go with the flow" empieza a salir mas que sola, soliiiisima. Además suena con fuerza y con buen ritmo que creo que es el gancho de la original. A mi me encanta tocarla y disfruto con ella.Ayer lo demostré.
La canción del Arnau el rollo no es que me vaya mucho. Lo siento pero me sigue sonando a canción Gerard Quintana o Els Pets. Aún así no puedo decir que lo pase mal tocandola. La letra creo que tiene que tomar más fuerza.
"Like a Rolling". Hacía mucho tiempo que no la tocabamos y ya se sabe que en este grupo cuando hay algo que hace tiempo que no tocamos, nos cuesta muchiiiisimo volver a coger el rollo de la canción. Asi que creo que no es parar alarmarse como sonó.
Y por último la versión "divertida" de la Cebolla tampoco le cogimos el punto. Fué extraño. Pero hace dos dias nos salia bien asi que no problem.
No se creo que no fué el mejor ensayo, ni de lejos, sobretodo con los de hace poco; pero ni mucho menos es para asustarse ni para salir rallado. Yo por lo menos.
Jo vaig sortir espantat i ratllat. Mai m'havia sentit tant incòmode i abatut en un assaig. Ni tant poc receptiu. El clima que s'havia generat fa dies potser m'ha afectat massa, i, a més, tots els defectes que li veia al grup els vaig veure a un nivell exponencial: la cohesió musical va ser nul·la. Quan uns disfrutaven amb una cançó, els altres desconnectaven (no dic que es rallessin, perquè de passar-ho malament no ho passo, ni molt menys, però es cau en una desconnexió del que s'està fent). I al revés. Només en veure això se'm passaven les ganes de fer alguna cosa amb un extra de motivació. De moment, encara no sé amb quina cara anar a assajar dissabte. Ahir em va semblar que tocava en un grup artificial.
PD: Les coses en calent sempre cremen més. El souflé baixarà per força.
Lo siento pero no entiendo nada de nada.
Perdó per no haver firmat abans (el comentari que hi ha a sobre del martin). Diuen que el futbol són estats d'ànim. Doncs en el cas d'un grup musical, encara més. No sé què és el que no s'entén, però haig de dir com em vaig trobar per una qüestió d'higiene mental.
Marc.
Jo (Arnau) estic preocupat. No recordo cap cop que el Marc i jo haguem estat d'acord en que un assaig ha sigut tant i tant dolent.
El problema és que em preocupa que no sigui una cosa puntual, que vagi més enllà.
Sincerament, tinc por. Al sortir de l'assaig (no ho volia dir, però sembla que hi ha qui va pensar el mateix) vaig pensar en deixar-ho tot. Més que res perquè no vai disfrutar i si no es disfruta... a la merda.
No sé, no les tinc totes, la veritat.
A veure, per mi l'ultim assaig també va ser una mica trunyo, pero no per això crec que se n'hagin de treure conclusions. Jo estaba fisicament incòmode i cansat. Fins i tot em molestava estar de peu. Per això em vaig deixar "arrossegar" pels altres instruments i vaig estar molt fluic. PEnso que a la major part del grup li debia passar alguna cosa similar i per això va faltar feeling i qualsevol espurna de coordinació. Pero repeteixo que qualsevol altra cosa que s'extregui d'aquell assaig em sembla sense raó.
Jo quan feia atletisme(i espero tornar-hi), tenía dies en que en comptes de cames tenía bollicaos caducats, l'estomac se'm regiraba, notava les pulsacions al cap i al final el berenar l'estava a punt d'expulsar i no havía ni acabat de calentar...pero no hi havía cap raó perque em sentis així. Hi havíen dies així i dies que al contrari; permeteume aquest simil perque esque per a mi les 2 coses han sigut importants x mi i molt similars; al correr em sento a vegades al cel, igual que tocant el teclat i entrenar s'acaba convertint com en una adicció, igual que assajar. Es algo semblant, semblant pero diferent.
Publicar un comentario
<< Home