Equidistància, neutralitat?
Per a poder exposar la meva opinió, primer voldría fer una exposició dels fets, com ha de ser: absolutament subjectiva.
-Es un any amb complicacións:l'Ernest deixa el grup, un nou guitarra que s'ha d'adaptar, cerca d'un local a Sabadell que finalment no va arribar, tancament de l'Estruch, recerca de locals, frau de la nevera, lesió del bateria, etc
-Hi ha una etapa en que es treballa força -a l'Estruch-, i en que fins i tot durant alguns dies vam posar-hi esforç, pensant en una maqueta que finalment no es va fer, pero que gracies a allò es va conseguir consolidar La cebolla.
-El dia de cap d'any el destí ens recompensa oferint-nos la possiblitat de fer la primera actuació en públic de la història de BC. La cosa no va passar de ser una experiència maca, tot i que no ho podem fer com haguessim volgut.
-L'evolució del grup ha anat per alts i baixos, pero ha passat per bons moments a pesar de les dificultats, desde l'estiu s'han produit grans avanços: s'han millorat cançons, prenen molt de pes algunes de les nostres (cebolla i tren) i se'n fan de noves.
-Hi ha un ambient constant de debat al grup a causa dels grans temes: locals, maquetes, directes, estil de musica, tendència del grup, etc.
-El grup genera activitats paraleles com sessions fotogràfiques, dvds, pàgina web i un mitjà de comunicació nou per als membres: el Blog.
-Hi ha una mena de catarsi en que l'assumpte del no-local, amb l'agravant del tema Senyor Andreu ens deixa moralment tocats, i s'ajunta el frau amb la lesió de canell del bateria. Som a setmana santa i es perd molt temps sense assajar. Hi ha mal clima.
-Weblog, sopars, pizzes i activitats mafioses amb el senyor Andreu aumenten molt de frequència, i al final no s'assaja pero es fan coses rares i es parla molt del futur llunyà.
-Al blog apareix una reflexió de dos membres en que es diu que masssa parlar i massa plantejar coses pero que el que s'ha de fer es assajar i lo altre son gilipollades.
-Un altre membre contesta dient justament el contrari, que per assajar primer s'ha de tenir algun projecte que ens ilusioni i que només tancarnos a assajar es de gilipolles.
Hi ha un conflicte, i es proposa un Conclave dilluns a les 19.00 al cafe di Vaticano, on s'espera la reunió dels 6 cardenals per escollir Pontífice.
I jo dic lo següent:
Crec q s'han sortit de mare les coses. Primer de tot, no s'han proposat fins ara tantes coses extraordinaries: lo de les roses s'ha exagerat molt; al final algú dira que era un macro concert al Sant Jordi. També es deia d' apalancarnos a la gespa algun dia amb la guitarra i d' anar de festa un dia, aixi com de fer alguna cosa per estiu. I continua sent important el tema de trobar local, pero ja. Per tant no crec tampoc que els temes que s'han anat proposant anessin en contra d'assajar. I de moment jo crec o creia que había quedat aparcat els concerts en serio i les coses per gastar diners llogant material, etc.
Veient la situació actual de que no assajem, entenc que a la trucada que va rebre el Marcos es contestés negativament, perque en aquest moment, almenys a mí no m'aportaría il·lusió fer-ho depressa i malament. Pero quedi clar que jo m'obro a poder fer coses així, sempre q estem en un bon moment i tinguem unes cançons mínimes i mínimament currades per tocar. -Aquesta crec que no es la situació actual-.
Jo crec en l'ordre de les coses, rollo "equilibrio Zen": El primer de tot (...bé lo primer de tot es viure), pero en el grup lo primer es assajar, i a partir d'això som un grup. Un grup no ho és si no assaja, per tant es obvi que ara no puguem fer cap directe, per que no estem assajant, per molts problemes.
La possiblitat de ferlo? a mi no em molesta, i fins i tot m'agrada, pero sempre que la proposta estigui a la nostra mesura. Això si, sempre crec que la nostra situació actual és oposada a fer qualsevol cosa, i per tant plantejar-ho ara ho trobo una mica suicida.
La idea del baixista es que hem de tenir una il·lusió a partir de la qual treballar. Es a dir, ell proposa que primer ha d'haver-hi un projecte comú (digueli com vulguis) i després l'assaig. Tampoc em sembla un plantejament incorrecte (és més: es cert que amb el projecte de fer una grabació per un concurs, vam millorar dues cançons).
Sabeu que penso? que en el fons no hi han idees tant diferents. No es xoca de cap manera assajar amb constància i fer alguna cosa. Es simplement un problema de filosofía, de plantejament teòric. Si quedem cada setmana per fer musica i treballem, l'unic que podem fer es creixer mínimament, sinó esque seríem dolents dolents...Jo personalment tinc clar que han d'haber-hi uns assajos, i a partir d'aquí anar-nos adaptant a tot, i segons la nostra situació anar jugant amb les possiblitats que la vida ens dona. I esque en el fons es com la vida mateixa.
Sembla una mena de solució mixta, neutral o equidistant pero es ,molt sincerament, com ho veig jo.
Conclusió: S'ha de plantejar un projecte com a fita per a assajar més motivats? No cal que es faci, perque penso que encara que no es planteji quan arribi la possiblitat es farà, tal com va passar amb el Lychis. Pero tampoc em molestaría que es plantejes aquesta fita, només que aleshores pot ser massa mal rollo veure que no hi arribem per algun contratemps.
En fi, que perdó per l'extensió pero se'm demanava la opinió i m'ha sortit llarg...i bueno lo millor serà parlar-ho entre cardenals el dilluns.
Paraula de Piñol...
-Es un any amb complicacións:l'Ernest deixa el grup, un nou guitarra que s'ha d'adaptar, cerca d'un local a Sabadell que finalment no va arribar, tancament de l'Estruch, recerca de locals, frau de la nevera, lesió del bateria, etc
-Hi ha una etapa en que es treballa força -a l'Estruch-, i en que fins i tot durant alguns dies vam posar-hi esforç, pensant en una maqueta que finalment no es va fer, pero que gracies a allò es va conseguir consolidar La cebolla.
-El dia de cap d'any el destí ens recompensa oferint-nos la possiblitat de fer la primera actuació en públic de la història de BC. La cosa no va passar de ser una experiència maca, tot i que no ho podem fer com haguessim volgut.
-L'evolució del grup ha anat per alts i baixos, pero ha passat per bons moments a pesar de les dificultats, desde l'estiu s'han produit grans avanços: s'han millorat cançons, prenen molt de pes algunes de les nostres (cebolla i tren) i se'n fan de noves.
-Hi ha un ambient constant de debat al grup a causa dels grans temes: locals, maquetes, directes, estil de musica, tendència del grup, etc.
-El grup genera activitats paraleles com sessions fotogràfiques, dvds, pàgina web i un mitjà de comunicació nou per als membres: el Blog.
-Hi ha una mena de catarsi en que l'assumpte del no-local, amb l'agravant del tema Senyor Andreu ens deixa moralment tocats, i s'ajunta el frau amb la lesió de canell del bateria. Som a setmana santa i es perd molt temps sense assajar. Hi ha mal clima.
-Weblog, sopars, pizzes i activitats mafioses amb el senyor Andreu aumenten molt de frequència, i al final no s'assaja pero es fan coses rares i es parla molt del futur llunyà.
-Al blog apareix una reflexió de dos membres en que es diu que masssa parlar i massa plantejar coses pero que el que s'ha de fer es assajar i lo altre son gilipollades.
-Un altre membre contesta dient justament el contrari, que per assajar primer s'ha de tenir algun projecte que ens ilusioni i que només tancarnos a assajar es de gilipolles.
Hi ha un conflicte, i es proposa un Conclave dilluns a les 19.00 al cafe di Vaticano, on s'espera la reunió dels 6 cardenals per escollir Pontífice.
I jo dic lo següent:
Crec q s'han sortit de mare les coses. Primer de tot, no s'han proposat fins ara tantes coses extraordinaries: lo de les roses s'ha exagerat molt; al final algú dira que era un macro concert al Sant Jordi. També es deia d' apalancarnos a la gespa algun dia amb la guitarra i d' anar de festa un dia, aixi com de fer alguna cosa per estiu. I continua sent important el tema de trobar local, pero ja. Per tant no crec tampoc que els temes que s'han anat proposant anessin en contra d'assajar. I de moment jo crec o creia que había quedat aparcat els concerts en serio i les coses per gastar diners llogant material, etc.
Veient la situació actual de que no assajem, entenc que a la trucada que va rebre el Marcos es contestés negativament, perque en aquest moment, almenys a mí no m'aportaría il·lusió fer-ho depressa i malament. Pero quedi clar que jo m'obro a poder fer coses així, sempre q estem en un bon moment i tinguem unes cançons mínimes i mínimament currades per tocar. -Aquesta crec que no es la situació actual-.
Jo crec en l'ordre de les coses, rollo "equilibrio Zen": El primer de tot (...bé lo primer de tot es viure), pero en el grup lo primer es assajar, i a partir d'això som un grup. Un grup no ho és si no assaja, per tant es obvi que ara no puguem fer cap directe, per que no estem assajant, per molts problemes.
La possiblitat de ferlo? a mi no em molesta, i fins i tot m'agrada, pero sempre que la proposta estigui a la nostra mesura. Això si, sempre crec que la nostra situació actual és oposada a fer qualsevol cosa, i per tant plantejar-ho ara ho trobo una mica suicida.
La idea del baixista es que hem de tenir una il·lusió a partir de la qual treballar. Es a dir, ell proposa que primer ha d'haver-hi un projecte comú (digueli com vulguis) i després l'assaig. Tampoc em sembla un plantejament incorrecte (és més: es cert que amb el projecte de fer una grabació per un concurs, vam millorar dues cançons).
Sabeu que penso? que en el fons no hi han idees tant diferents. No es xoca de cap manera assajar amb constància i fer alguna cosa. Es simplement un problema de filosofía, de plantejament teòric. Si quedem cada setmana per fer musica i treballem, l'unic que podem fer es creixer mínimament, sinó esque seríem dolents dolents...Jo personalment tinc clar que han d'haber-hi uns assajos, i a partir d'aquí anar-nos adaptant a tot, i segons la nostra situació anar jugant amb les possiblitats que la vida ens dona. I esque en el fons es com la vida mateixa.
Sembla una mena de solució mixta, neutral o equidistant pero es ,molt sincerament, com ho veig jo.
Conclusió: S'ha de plantejar un projecte com a fita per a assajar més motivats? No cal que es faci, perque penso que encara que no es planteji quan arribi la possiblitat es farà, tal com va passar amb el Lychis. Pero tampoc em molestaría que es plantejes aquesta fita, només que aleshores pot ser massa mal rollo veure que no hi arribem per algun contratemps.
En fi, que perdó per l'extensió pero se'm demanava la opinió i m'ha sortit llarg...i bueno lo millor serà parlar-ho entre cardenals el dilluns.
Paraula de Piñol...
posted by Manuela at 2:10 p. m.
3 Comments:
Palabras savias de Piñol
D'acord amb la conclusió. Ara bé, quan dius que "només" és una diferència de plantajement teòric, ho miniminitzes; és aquí on hi ha el gran problema.
Jo ja ho he comentat al tema d'abans perquè vaig penjar aquest comentari del Xavi allà, xo weno. Els dos punts que trobo d'aquest comentari (que en general està molt, molt bé), és el que ja ha comentat algú abans (no sé qui), que no és "només" una diferència, sinó que és una manera diferent d'enfocar tot el grup, i també que sembla que jo vulgui marcar unes fites, rollo punts de control, i no és això, és simplement que marcar per on volem anar és ajudar-nos a aprofitar més les poques hores que tenim. Si després hi arribem abans, no hi arribem o ens surt una altra cosa vale, però almenys tindriem un camí comú a seguir.
(sóc l'Arnau)
Publicar un comentario
<< Home