Ensayos programados para esta "nueva etapa"

Miércoles 4 / de 20 a 22h
Miércoles 11/ de 20 a 22h
Sábado 14 / de 10 a 13h
Miércoles 18/ de 20 a 22h

Acepten i/o den su opinión

Pos la veritat, nose que collons dir...pero algo diré

Estic bastant desconcertat i esmaperdut. Ahir pensava en el que podía dir al Blog pero avui ja no se que dir.
Ja vaig dir que volia fugir de la idea de fer un sopar o un cafe di roma per parlar d'aquestes coses, perque estic bastant cansat de gastarme diners sopant a fora qualsevol cosa, i també n'estic fart de tant parlar del mateix i donar voltes i voltes; crec que ens desgasta molt i es contraproduent. Pero bueno...vist lo vist, es evident que s'ha de parlar, pq dos membres del grup estan molt molt i molt cremats de tot i estan disposats a abandonar; i penso que lo verdaderament important de tot aixo es saber-ne les causes per saber si hi ha solució o es "un tema no puntual, que ve de lluny" tal com m'ho heu descrit alguns.
També m'ha semblat entendre o sino es igual, ho dic jo, que es una questió de prendrens mes o menys seriosament lo del grup.
Això m'ha fet pensar una cosa, i es que potser per a mi(Xavi)el grup te una significació diferent que per a altres membres. Per mi tot va començar com una diversió fa 3-4 anys i ara es, a més d'una diversió, una experiència musical estimulant, pero estic en una etapa en que m'estic plantejant moltes coses personals i del meu camí professional, i amb tot, el grup segueix sent per mi una diversió i una experiència musical, i no es en cap cas una NECESSITAT vital ni un camí PROFESSIONAL, i per tant no es un tema que m'hagi de fer estar malament a diari,(I consti que jo soc el primer que firmo estar d'aqui a 20 anys estem fent gires mundials amb els Black Corbatas!). I ni molt menys es tampoc una QUESTIÓ PERSONAL, ja que espero que d'aqui a 10 o 20 anys us recordi a L'Ernest, Marc, Arnau ; Marcos i Jordi no només com a membres de Black Corbatas sinó com a amics.
Be, amb aquest rollo tant Salsa Rosa no vull dir que em donaría igual deixar el grup sinó al contrari, donar a entendre que no m'agradaria que s'acabes l'il·lusió per un problema de massa donar voltes a les coses i fer elocubracións metafísiques que mai porten enlloc i que ens poden fer desaprofitar els millors anys de la nostra vida.

Be, en parlem aviat.
Xavi Korggie

Al tajo señores

Somos un grupo de musica no? Y un grupo de música que hace? Venga todos juntos!!! Ensayaaaaaar. Muy bien.
Pues eso señores que podriamos poner cada uno los días que le va bien para ensayar.
Yo por mí pongo lo siguiente:
Sábado 30. de 10 a 13h
Lunes 2/Miercoles 4. de 20 a 22h (elegir un dia de esos dos)
Sábado 7. de 10 a 13h
Lunes 9/Miercoles 11. de 20 a 22h (idem)

Opinando que es gerundio

Mentalitat

(sóc l'Arnau)
Senyors, em nego a seguir amb aquesta mentalitat. Reconec que lo del local a la mà i no poder va ser una putada, també reconec que ahir vaig sortir asquejat de l'assaig com feia temps que no sortia, però no podem seguir així.
Per posar-ho clar: no vull tornar a l'època Post-Andreu (any 150 a.C., per posar-hi una data). Si realment portavem el bon camí (llegiu els missatges de fot una setmana) no tornem a cagar-la, plis.
Sóc el primer en acceptar que la situació dels últims 5 dies m'ha fotut, molt, però no vull que sigui pitjor, per tant, fotem-nos les piles. Ahir ens va faltar mentalitat guanyadora com diuen els esportistes. Espero que no torni a passar, sobretot perquè ara anavem pel bon camí.

Ei!!! Vamos, joder, vamos!!!

Tendencias

Bueno el menú de hoy se compone de:
Se me ha ocurrido que al ser este un espacio para que cada uno pueda rajar, que estaría bien dar a conocer nuestras diferentes opiniones sobre grupos y tal y cual. A veces hemos dicho que si algunos de nosotros tenemos gustos diferentes musicalmente. Joder pues compartamoslos

Ultimamente son varios los grupos que me llaman la atención. No diré nada de Queens of the stone age, porque se merecerían un "post" aparte, que se moje otro.
Siempre me han gustado mucho Los Piratas, grupo de pop en castellano similar a los Planetas, con letras muy buenas y con una personalidad muy particular. Pues bien su cantante ha emprendido la marcha el solito (Los Piratas se han separado) y ha sacado, posiblemente el mejor disco de pop español del año ... y quedan 7 meses paraque termine!!!
Ivan Ferreiro "Canciones para el tiempo y la distancia", es un disco perfecto, lo digo en serio. De esos con unas letras que te llegan hasta las entrañas y que en varias de sus canciones se te ponen los pelos de punta. Puede ser el tipico tio para rescatar frases de sus letras. Tiene a patadas. Yo destaco "Turnedo" y "Ciudadano A".

Ya por último quiero destacar a otro ser impresionante y además con morbo. Julieta Venegas. Im-presionante. Hace un par de semanas la ví en concierto y tremendo. Una Bunbury en chica? Puede ser, según he leido por ahi (se escriben muchas tonterias, claro). Además tiene ya 3 discos.El último, "Sí", es mas que redondo, circular... perfecto. Aunque he de descubrirme, Marc, y decir que el anterior "Bueninvento" le puede superar tras varias escuchas. Musica divertida, con letras bonitas, sabe hacer buen pop, además mete acordeón que no deja de ser curioso, y en conciero transforma canciones al rollo Manu Chao para dar botes. Grande la Venegas.

Ya por último, y siguiendo con las letras en castellano. Destacó muy por encima de todos a Deluxe "Los jovenes mueren antes de tiempo". Xoel que asi se llama el tio, es un genio. El solo grabo todos los instrumentos, compone, tiene proyectos paralelos.. y creo que no se pincha. Bueno esto no es seguro. Pero el tio ha hecho un disco grande por los cuatro costados. Letras mas sorprendentes todavia que los anteriores. No se entiende mucho de lo que dice. Pero me encanta.
"Sé que lo que ves no es alentador
El niño mata hormigas simplemente por diversión"
Suena a pop descarado, pero como le gustan las guitarras mete unos punteos y unos guitarreos admirables. No busqueis solos. Cabe pensar que a veces no son necesarios.

Para gustos colores

Fumata negra

Bones, sóc l'Arnau.
He estat pensant molt amb el tema local (massa fins i tot). I opino que és una putada que ens quedem sense. D'altra banda, això és així i no canviarà. Però penso que sabent com és d'important no estaria de més seguir pensant coses que ens poguéssin ajudar. Em refereixo a dues possibilitats concretes que podriem meditar tots:

- Opcions tipus cases de gent, o sea, molt barates i sense gaire inversió inicial
- Opcions per guanyar diners junts, tipus roses, que més que un sacrifici seria una fiestuki particular.

Per tant, amb això no vull dir "joder, que cabrón el Marc", perquè seria ser un capullo ja que ell també vol el local, com tots, sinó que vull dir "cony, seguim provant". No està fàcil, ja ho sé, però segurament hagués sigut diferent si dissabte haguéssim vengut roses, no creieu?

Vinga, salut i ens veiem després!

Per cert, seguim currant com fins ara eh, no fotem!!!

Black corbatas power!!!

Números

Sóc l'Arnau. He estat fent números de com podria sortir la cosa, parlant amb la meva family per saber què gasten i tal. Hi ha dues vies: compartir o no. Jo he fet els dos comptes, tot i que veig bastant clar que el compartirem (cosa que no em sembla malament si sabem escollir la gent i fotre'ls més calers dels que els toca). Compto un lloguer de 300 perquè penso que és el més provable, si fos menys, millor.

Sense compartir:
Lloguer: 300
Aigua: 12
Electricitat (molt aproximadament, xo tirant llarg): 20

Total: 332
Per cap: 66,4
Inversió inicial per cap: 190 (aprox)

Compartint:
Lloguer: 125
Aigua (més de la mitat, perquè es gasta més): 8
Electricitat (si fa no fot és el mateix): 20

Total: 153
Per cap: 30
Inversió inicial faria la mateixa, tot i que de l'altre grup també em quedaria una fiança, no és plan de trobar-nos en problemes

Si comptem el que gastem ara, em sembla que uns 6 l'hora per unes 5 hores la setmana són 30, per 4 setmanes 120 al mes. Comptant que no assajem una setmana tres dies. Jo penso que cony, per fotre-hi entre tots 33 euros més no passa res. Sincerament, qui vol treure's 30 euros de a butxaca al mes se'ls treu, i més si comptem que ara en gastem 20 o vintipicu i que l'estiu està a la cantonada, i llavors cadascú es pot trobar llocs on currar.

De veritat, penso que ens fa falta i que demana molt poc esforç econòmic comparat amb el que fem. Si cal que els que podem ajudem als que no fins a l'estiu pos es fa. Dic jo.

Començo a tenir mal de cap

A bones hores ho dius, cabrón?, podria pensar algú. Però és que no puc pagar un local. Així de clar. La única opció que es pogués adequar a les meves possibilitats hauria de ser un chollo (parents, locals en naus perdudes que no s'hagués de pagar fiances ni polles...). Si de totes maneres voleu quedar a les set per fer números, quedem. Jo els he fet, però és que no calia que els fes. I a casa no els penso demnar res més després que em donguessin pasta per l'ampli. Començo a tenir mal de cap.

Comenza a oler bien (pues yo no he sido)

No sé, me hacia ilusión escribir esto. Empieza a oler bien el tema de los locales, y aunque estamos curados de espanto ya en el grupo a nivel de decepciones, no me gustaría hacerme ilusiones como con la nevera y después volver a ensayar a la putabauman,pero que sería del ser humano sin ilusiones. Quiero perder de vista de una puta vez a Korky. Y además tal y como estamos últimamente un local nos vendría tan bien..
Bueno pues eso a ver si el local de esta tarde es el bueno y definitivo.

Repaso

Niñaaa q te vi a da un repaso q ti vá a cagar....
A l'espera que algú obri un tema d'informació de la cosa dels locals, que avui ha anat bastant bé, jo vull opinar de coses de menys actualitat. Es un repasset a alguns dels temitas que tenim, sempre segons la meva visió(sempre personal). Escriuré alguns aquí, pero si m'inspiro més ho escriuré com a comment per no saturar massa el Blog. Començare sense més dilatacións (no fos cas que...)

-La puta de la esquina -o los viejos del Bar-(el seu propi nom ja es un debat en sí) Diuen algunes veus que la Puta es una canço que no motiva, que aporta poc. En part hi estic d'acord, pero hi ha una cosa clara: sona bé. Jo he conseguit que l'orgue rockero entri com si portes vaselina. Es una canço simpleta i rockera. Per mi els problemes son q: es manté invariable desde l'edad de pedra de BC, i això fa que ens cansi mes; les veus, que penso que sería clau que tinguessin un pel de cony més de personalitat i melodía (corus?) ; i per últim, que de cara a presentar-la recorda massa segons es diu a una canço d'uns pringats que es diuen Metalica o algo així.
-Imagine: O en 4 dies, una cançó -millor dit: una versió- (encara ens queda per grabar un disc sencer com fan dream theatre o liquid tension). A la última grabació que he sentit, la de l'últim assaig, està definida pero queda pulirla, treballarla, amb el tema veus, solos, i la mateixa fluidesa. Es com el treball de calentament a les dones perquè lubriquin. Els corus els vaig sentir molt bé, pero a la grabació sonen més desunits. De totes maneres, tot i que l'Imagine es aquella cançó que tinc enganxada al puto cap desde fa dies, tinc la sensació que li falta -o li sobra- algún detall perque sigui una mica menys funerària, i no em feu di el què. O potser es que es tracta d'un estil diferent a l'habitual... ejem ejem, millor no entrar en aquests macrotemes.
-Volver a caer; o sobre perquè opino que es la que tenim millor: Conté el factor SOPL (Simple, Potent, Original i amb una bonica Lletra) quina tonteria...
M'agrada la lletra, que no parla de putes, polles ni fluids, m'agraden els acords, m'agrada el ritme i m'agraden els corus. De totes maneres, sentintla gravada el piano no m'acaba de convèncer. No es que sigui mala idea, pero quan al tocar-ho queda una cosa extranya, potser es el propi sò, ja ho trobaré.

De moment això es tot, pero algún dia continuarà. Si voleu expressar les vostres opinions sobre alguna cançoneta ja ho sabeu..tingueu en compte l'anonimat per si voleu destroçar-ne alguna.

Objetivos

Estoy totalmente de acuerdo con lo que ha puesto el arnau en el anterior tema.
Ahora en mi opinión solo nos queda una cosa: encontrar local.
Me resultó interesante el tema que salió ayer en el siempre acojedor bareto "t´agradará" entre el arnau, marc y yo. Hablamos de la importancia de tener local, con nuestros amplis y equipos de voces (por no hablar de la batería). Y de lo importante que sería tenerlo de cara a un futuro concierto. No solo por el hecho de que si queremos hacer un concierto y no tenemos nada de eso lo tendremos que alquilar y son pelas. Sino por el hecho de que cada uno ya sabra las cosas que puede hacer con su ampli y lo que puede dar de si. O las cosas que se pueden hacer con el equipo de voces y la no necesidad de hacer un millón de pruebas en un concierto, porque con nuestro equipo de voces ya sabremos como suenan las voces y sabremos de trucos para que suenen como nosotros queremos.
No se, es siempre el mismo tema, pero es importante. Porque un local tal y como estamos ahora, nos haria tanto bien...
Unamos nuestras fuerzas.

Por cierto que al arnau o a mi nos llamaran de una agencia inmobiliaria para hablarnos de los locales esos que puse hace tiempo aqui en el blog.
Cuando sepamos algo, aqui lo pondremos.

Treballar, treballar i treballar

Un assaig estrany ahir. Va ser només de dues hores, cosa que va fer que es notés molt més curt, també va ser estrany perquè el Xavi va venir per vint minutets només, però sobretot perquè vam estar el 70% de l'assaig preparant un tema... Però QUIN TEMA!
Per mi (Arnau), ahir va ser un assaig molt, molt aprofitat, com ja vaig dir, perquè es va treballar molt i van sortir coses. Per cert, PER FI TENIM CORUS!! Ja era hora, ara només cal seguir treballant.

Senyors, anem pel bon camí, n'estic convençut.

Rallada del copón

Crec que fer una valoració de l'assaig en calent potsre és una mica precipitat. Però no tenia res afer i dic, venguen, escriurem al blog. La valoració seria: ho necessitàvem. Dóna autoestima. Importantíssim trobar un so adequat al principi. A destacar:

- Volver a caer. Falta consolidar el baix (arnau, et sortirà el dia que menys t'ho esperis o a casa, amb tranquil·litat. Jo tinc la teoria que als bucs les coses surten de primera o no surten). Al final anirien bé uns coros rollo queens però que no fessinla mateixa melodia que la tornada.

- Imagine: M'encanta. Fantàstica la psicodèlia molt ben trobada del Xavi al seu solo. Aquesta cançó ben rodada potser la òstia.

- Cebolla Ska: Crec que amb aquesta versió no hem arribat al màxim de les seves possibilitats, ni molt menys. De vegades faltava una mica de coordinació, sobretot al principi. He tingut dificultats per encabir-hi la lletra, la cosa no ha sorttit fresca. Ben trobat el rollo per al baix, a igual que la bateria. I bueno, el tema trompetes... xavi, quan vols que et convidem a una mamada? El final és impagable. Em sortien les llàgrimes de felicitat.

- Tren: amb molta més intensitat que el dimecres. Bona interpretació. Hi ha una cosa d'aquesta cançó que em fa ballar el cap: la tornada. No sé... la trobo massa monòtona simplona (seguint el riff), sense ganxo... potser una mica més melòdica... ho deixo a l'aire.

- Go with the flowing: Se m'han quedat els ous t'han escorreguts que tinc por d'haver-me quedat estèril.

Cambio y corto

A vera, senyors, com ja sabeu la majoria (exepte els que ahir estaveu ilocalitzables), avui plourà que te cagas en las bragas, o sea que es va optar (els localtizables) per posposar la farra-taja-fiestuki fins el divendres vinent.
A canvi, dissabte hi haurà un assaig de puta mare que demostrarà que som el millor grup del vallès fundat a la UAB que es diu Black Corbatas.
Recapitulant: Avui NO HI HA FARRA
Demà HI HA ASSAIG i hem quedat a les 9.30 al bar pollós o, en el seu defecte, a la pastisseria.

Per tant, demano explícitament que TOTHOM reconegui aquest fet el màxim d'aviat possible. Si el Xavi té problemes per comunicar-se, com ja va dir, per problemes amb el Senyor Internet, qui hagi parlat amb ell que ho digui.

PD: També podriem dir si anirem o no a veure allò dels locals. IMPORTANTÍSSIM

Pasiau i recordeu: Si t'ajups i mirant enrere veus quatre ous no és que siguis un superhome, és que t'estan donant pel cul.

Dos ojos ven mas que uno (le dijo un cabrón al tuerto)

Ayer por la tarde paseando por la city (no se que adjetivo ponerle a esta puta ciudad) vi cerca del Vienna una inmobiliaria que ponia lo siguiente:
Local en venta:
Calle Wagner 60m2 240€

Locales/Almacenes en venta:
Calle Francesc Oller 90m2 270€
Pla de l´atmella 90m2 210€


He apuntado los más accesibles a nivel dinero.
Marcos dice:
Mañana viernes por la tarde podiamos quedar para acercarnos y preguntar TOOOOOOODOOOOO lo que tengamos que preguntar para que no nos vuelvan a engañar. Podemos probar. Si despues hay que pagar rollo señor Andreu un deposito y no se q ostias mas, pues a tomar por culo. Si "solo" se paga eso al mes, puede estar accesible.
Nos tendrian que decir tambien la ubicacion de los locales, pero los dos últimos que he apuntado deben de ser como almacenes o cosas asi y lo mismo eso puede estar aislado y para tocar pueden ir bien.

No se, es una idea. Decirme si os va bien quedar... a partir de las 6 o 7, para que el Jordi salga del curro.
Ale contesten contesten

Sò

Si noies. Aquelles ones, hertzianes o no, que s'expandeixen mitjançant les mol·lècules del aire i fan vibrar els nostres timpans provocantnos plaer o dolor.
Obro una petita reflexió sobre aquest tema, perque hi pensava després de l'assaig d'avui: lo cert que és un dels temes que m'indueixen al rallament. Hi podem fer alguna cosa? podem evitar que al Marcos se li quedi el Si bemol del meu teclat atravessat entre l'esòfag i el pàncreas, tot i que jo gairebé no el senti perque tinc una barrera acústica tant bèstia devant -provocada pes 2 amplis de guitarra- que em fan dil·latar l'anus uns dos centímetres? pot ser que hagi entes dos paraules de les lletres de les cançons d'avui o només n'he entes una i mitja? Un sò net es una utopía?Es culpa dels amplis? Toquem massa fort? Es culpa de la putabauman? Ens poden aconsellar o el que necessitem es un local propi?

Annus Horribilis

Esa es a la conclusión a la que se llegó esta tarde entre los componentes del grupo. A partir de ahora, el grupo con mas fuerza que nunca va a hacer temblar las paredes de la puta bauman y vamos a demostrar lo buenos que somos me cago en la puta. Creo que tambien ha quedado claro que todos tenemos ganas de hacer un concierto y de mostrar a la gente nuestras cebollas, putas, volver a caer, trenes y etc. Asi que esperemos que lo que vengan a partir de ahora sean ... buenos tiempos. Ahora solo falta que mi muñeca responda bien. Dame tu fuerza pegaso!!!!
Por cierto pongo a continuación el planning de ensayos del grupo. Si esta mal pues me lo poneis en un comment.
Miercoles 13/ de 20 a 22
Lunes 18/ de 20 a 22
Sabado 23/ de 10 a 13
Miercoles 27/ de 20 a 22

Equidistància, neutralitat?

Per a poder exposar la meva opinió, primer voldría fer una exposició dels fets, com ha de ser: absolutament subjectiva.

-Es un any amb complicacións:l'Ernest deixa el grup, un nou guitarra que s'ha d'adaptar, cerca d'un local a Sabadell que finalment no va arribar, tancament de l'Estruch, recerca de locals, frau de la nevera, lesió del bateria, etc
-Hi ha una etapa en que es treballa força -a l'Estruch-, i en que fins i tot durant alguns dies vam posar-hi esforç, pensant en una maqueta que finalment no es va fer, pero que gracies a allò es va conseguir consolidar La cebolla.
-El dia de cap d'any el destí ens recompensa oferint-nos la possiblitat de fer la primera actuació en públic de la història de BC. La cosa no va passar de ser una experiència maca, tot i que no ho podem fer com haguessim volgut.
-L'evolució del grup ha anat per alts i baixos, pero ha passat per bons moments a pesar de les dificultats, desde l'estiu s'han produit grans avanços: s'han millorat cançons, prenen molt de pes algunes de les nostres (cebolla i tren) i se'n fan de noves.
-Hi ha un ambient constant de debat al grup a causa dels grans temes: locals, maquetes, directes, estil de musica, tendència del grup, etc.
-El grup genera activitats paraleles com sessions fotogràfiques, dvds, pàgina web i un mitjà de comunicació nou per als membres: el Blog.
-Hi ha una mena de catarsi en que l'assumpte del no-local, amb l'agravant del tema Senyor Andreu ens deixa moralment tocats, i s'ajunta el frau amb la lesió de canell del bateria. Som a setmana santa i es perd molt temps sense assajar. Hi ha mal clima.
-Weblog, sopars, pizzes i activitats mafioses amb el senyor Andreu aumenten molt de frequència, i al final no s'assaja pero es fan coses rares i es parla molt del futur llunyà.
-Al blog apareix una reflexió de dos membres en que es diu que masssa parlar i massa plantejar coses pero que el que s'ha de fer es assajar i lo altre son gilipollades.
-Un altre membre contesta dient justament el contrari, que per assajar primer s'ha de tenir algun projecte que ens ilusioni i que només tancarnos a assajar es de gilipolles.
Hi ha un conflicte, i es proposa un Conclave dilluns a les 19.00 al cafe di Vaticano, on s'espera la reunió dels 6 cardenals per escollir Pontífice.

I jo dic lo següent:
Crec q s'han sortit de mare les coses. Primer de tot, no s'han proposat fins ara tantes coses extraordinaries: lo de les roses s'ha exagerat molt; al final algú dira que era un macro concert al Sant Jordi. També es deia d' apalancarnos a la gespa algun dia amb la guitarra i d' anar de festa un dia, aixi com de fer alguna cosa per estiu. I continua sent important el tema de trobar local, pero ja. Per tant no crec tampoc que els temes que s'han anat proposant anessin en contra d'assajar. I de moment jo crec o creia que había quedat aparcat els concerts en serio i les coses per gastar diners llogant material, etc.
Veient la situació actual de que no assajem, entenc que a la trucada que va rebre el Marcos es contestés negativament, perque en aquest moment, almenys a mí no m'aportaría il·lusió fer-ho depressa i malament. Pero quedi clar que jo m'obro a poder fer coses així, sempre q estem en un bon moment i tinguem unes cançons mínimes i mínimament currades per tocar. -Aquesta crec que no es la situació actual-.

Jo crec en l'ordre de les coses, rollo "equilibrio Zen": El primer de tot (...bé lo primer de tot es viure), pero en el grup lo primer es assajar, i a partir d'això som un grup. Un grup no ho és si no assaja, per tant es obvi que ara no puguem fer cap directe, per que no estem assajant, per molts problemes.
La possiblitat de ferlo? a mi no em molesta, i fins i tot m'agrada, pero sempre que la proposta estigui a la nostra mesura. Això si, sempre crec que la nostra situació actual és oposada a fer qualsevol cosa, i per tant plantejar-ho ara ho trobo una mica suicida.
La idea del baixista es que hem de tenir una il·lusió a partir de la qual treballar. Es a dir, ell proposa que primer ha d'haver-hi un projecte comú (digueli com vulguis) i després l'assaig. Tampoc em sembla un plantejament incorrecte (és més: es cert que amb el projecte de fer una grabació per un concurs, vam millorar dues cançons).
Sabeu que penso? que en el fons no hi han idees tant diferents. No es xoca de cap manera assajar amb constància i fer alguna cosa. Es simplement un problema de filosofía, de plantejament teòric. Si quedem cada setmana per fer musica i treballem, l'unic que podem fer es creixer mínimament, sinó esque seríem dolents dolents...Jo personalment tinc clar que han d'haber-hi uns assajos, i a partir d'aquí anar-nos adaptant a tot, i segons la nostra situació anar jugant amb les possiblitats que la vida ens dona. I esque en el fons es com la vida mateixa.

Sembla una mena de solució mixta, neutral o equidistant pero es ,molt sincerament, com ho veig jo.
Conclusió: S'ha de plantejar un projecte com a fita per a assajar més motivats? No cal que es faci, perque penso que encara que no es planteji quan arribi la possiblitat es farà, tal com va passar amb el Lychis. Pero tampoc em molestaría que es plantejes aquesta fita, només que aleshores pot ser massa mal rollo veure que no hi arribem per algun contratemps.

En fi, que perdó per l'extensió pero se'm demanava la opinió i m'ha sortit llarg...i bueno lo millor serà parlar-ho entre cardenals el dilluns.

Paraula de Piñol...

Quedemos de una vez

Viendo que el Jordi no puede el viernes. Dejamos la reunión para el Lunes a las 7 de la tarde en el Caffe di Roma? Vayan asegurando su presencia por favor.

Replantejar-s'ho? Doncs venga

Deixaré les tonteries i la retòrica a part. Sé amb qui parlo i sé què vull dir. Sóc l'Arnau, per si de cas ho dic abans, tot i que no faria falta.
He estat pensant molt en el grup (fins i tot hi he somiat), i començo a estar-ne molt, molt cansat. N'estic cansat de sentir mil propostes i que el posicionament de la gent varii. N'estic fart de buscar un dia i parlar de fer un concert d'aquí mes i mig i la gent se n'enfoti en canvi es digui de fer un concertet el dia de Sant Jordi (falten quinze dies) i la penya es posi a parlar de com fer-lo.
N'estic fart de sempre estar aguantant la puta mania de no plantejar-se les coses, però en canvi sempre estar dient-ho. Si només voleu tocar i composar i seguir tocant endavant, però no pretengueu que això és lo únic, perquè és ser uns il·lusos o uns hipòcrites.
N'estic fart de el rollo que ens està portant a pensar que son únics. No recordo qui és dels dos (Marc o Marcos) que diu que som l'únic grup de l'història que té tantes espectatives i que en sap tan poc. Ho sento però ho haig de dir: Vaya puta gilipollada. En serio.
N'estic fart de callar coses perquè sé que si les diu algú altre tindran més sentit perquè jo sóc un il·lús.
N'estic fart de veure que quedem, parlem i decidim coses que després canvien per circumpstàncies de la vida (cosa normal), però que l'enfocament també canvia.
N'estic fart de traves putes que ens han tocat i que no son culpa nostra.
N'estic molt fart de tot.

Per tant, i vull ser sincer, començo a pensar que la manera d'enfocar la música i el sistema de grup són molt diferents de mi. Sincerament, si tenim visions tan diferents millor no forçar les coses.

La meva opinió és que cada cop les coses es radicalitzen massa. Penso que hi ha d'haver uns objectius molt clars, que ens marquin el camí que volem seguir, que no ens posin traves, però que no ens deixin tan perduts com estem. Sé que és massa aviat fer el concert el finde que ve, però porto un cansament de grup acumulat que fa que, de veritat, pensi que hem de trencar completament amb l'enfocament que hem agafat. Tenim dos quistes que ens estan matant: maqueta i concert, el problema és que cadascú té una opinió molt diferent. Un dia diem de fer una maqueta, l'endemà que no tenim prou nivell i el dia següent ja estem parlant de gravar en locals 'semi-professionals', tot i la pasta que representa. Un dia diem de fer un concert a final de curs, l'altre diem que sóc un estúpid per pensar que podia sortir bé i el següent es parla de fer un concert per Sant Jordi.

N'estic fart. Ho sento, però ho havia d'explicar.

Pels comentaris que puguin venir m'agradaria que us ho prenguéssiu en serio i que fóssiu completament sincers. Jo ho he estat.

Conversa

Ahir es van trobar pel msn el senyor martin i el senyor casulleras després d'haver donat la seva opinió respecte al tema "Contacto con tacto" i el debat suscitat sobre la possibilitat de tocar a Faktoria. Als dos els hi ha semblat molt interessant publicar, íntegrament i sense censura, la conversa esmentada. És la següent:


Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
ja l'he acabat
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
totalmente de acuerdo
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
mucho hablar y poco trabajar
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
molts sopars, moltes pizzes...
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
moltes vacances a no sé on...
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
muchos proyectos de tocar al aire libre
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
y despues no sabemos ni que canciones tenemos ni lo que queremos ni a donde queremos ir
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
és que crec que hi ha una cosa a la que tenim tendència
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
és a especular, i especular i especular
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
pues si
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
crec que les nostres disussions s'haurien de centrar en quan assajem, què assajem i què ens va semblar l'últim assaig
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
només això
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
claro que si
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
no creo que en la historia de la musica un grupo .. o en nuestro caso un proyecto de grupo tenga tantas y tantas expectativas como nosotros
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
el nostre objectiu és fer bones cançons i fer-les bé
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
joder, és per això que jo toco
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
i fent-ho així m'ho passo bé, ens ho passem bé
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
claro
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
recorda aquell dia que va sortir "volver a caer"
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
collons, jo em sentia de puta mare
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
joder pues si
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
te sientes realizado y todo
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
és que es tracta d'això
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
esque no tenemos q tener ningun objetivo mas que ese
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
efectivament
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
tocar tocar tocar y hacer canciones
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
y como mucho buscar local
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
nada mas
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
i si busquem uns objectius que no són aquests, és algu falla, algu passa
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
joder
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
bueno tio voy a cenar
Lean... "Mortadelo de la Mancha" dice:
despues vengo
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
si no ens apassiona tancar-nos en un buc a tocar com si fos una il•lusió, replantegem-nos-ho
Pere Gratacós: escribir sobre música és como bailar sobre arquitectura dice:
ok

Contacto con tacto (que era un programa presentado por Bertín Osborne)

Achtung!
Barcelona 10:32 de la mañana.
Marcos, por plena Diagonal.
Suena el telefono.
Podria haber dicho "Digamelón" a lo Martes y 13, pero como no se quien es decido no hacerme el gracioso.
Al otro lado de la línea telefónica una señorita que dice llamar de la Casa Bauman... mas conocida como la Puta Bauman y dice:
<< Hola te llamaba porque nos han fallado un grupo para una buck session y era para a ver si os interesaria entrar por ellos. Es para este mes. De aqui a dos findes.>>

Me he permitido el lujo de decir que no a esta propuesta. Despues lo pense y a lo mejor he actuado cual manager-dictador. Pero creo que tal y como estamos ahora, un concierto no es lo mejor. Vamos no se. Que se puede llamar y decir que nos interesa, pero por mi parte y siendo claros. No estamos preparados.

Opinen...

Habemus Fiesta

Me acabo de acordar de que el dia 15 que cae en sabado, hay programada una fiesta para los 5 intrepidos musicos (que importante se siente uno llamandose asi)incluyendo al señor Carranza, que desenbarcaran en ¿Barcelona? para montarse la juerga padre. Desde aqui quiero abrir un nuevo debate. Planes para ese dia. Sitios donde ir,etc etc.
Mi plan sería jalar en un buffet libre que hay en la calle Aribau, y despues adentrarnos bajo las llanuras de Marina. Una vez allí hay bares y disco-bares (que garrula es esta palabra) de todas las clases asi que podriamos elegir donde anclarnos y calmar nuestra sed.
Ale majetes

P.D. Evito decir cualquier cosa sobre una supuesta cancelación de este esperado encuentro

Llenço un "globo sonda"

A veure, la idea té un 95% de possiblitats de ser una gran gilipollada, de fet per mi mateix també ho es segons com, pero com que no s'hi perd res, llenço el globu sonda i a veure quina reacció hi ha.
El dia 23 d'Abril, és Sant George Bush, Sant Jordi Pujol i també el sant del popular Guitar Heroe de Black Corbatas, pero això s'escriu al revés: Jordi Santos. Els tios compren una rosa a la novia (una forma de pagarli el sexe). Un dia en que la gent compra llibres compulsivament i es competeix per quin friki treu el llibre mediatic del any. No, no us proposare que Black Corbatas, escrigui un llibre.
La cosa es que fa un temps un amic em va comentar que venent roses per Sant Jordi, es podíen guanyar uns dinerets ben bons -primer de tot, aquesta informació s'hauría de documentar-. Així que a la meva ment s'ha projectat la surrealista escena de nosaltres venent roses "a lo gitano" un matí de St Jordi, que casualment cau en dissabte. Això s'ha acabat barrejant amb el matí primaveral pendent, amb unes guitarretes, unes cançonetes i unes roses a 5 euros,(que se nos van de las maanos...) gracies a les quals podernos comprar un equipet de veus o uns micros...¿que opineu? ¿a que es una grandíssima merda?
- Si la idea us fa fàstic, tot ha sigut producte de la vostra imaginació
- No pregunteu qui ha sigut l'autor del tema i si imagineu qui ha sigut, ignoreu-ho.
- Queden censurades les opinións d'alternates radicals anti-mariconades.

Possible contacte molt interessant

Ahir diumenge em va trucar un home que fa temps que no parlavem.
Tot i que pugui semblar que li degui diners no és així, resulta que és un colega, un d'aquells en qui confies. A més a més és un tio que es dedica a la música, que ha tocat amb El último de la fila, i altre gent, des de jazz fins a easy. El tema és que m'ha dit que ens vol sentir i vol xerrar amb nosaltres perquè es dedica a fer seminaris sobre grups joves, des de com composar (rollo deixar dir, no tallar, escoltar, polles d'aquestes) fins a quins locals hi ha per començar, quan saber si estas a punt, com interaccionar, etc...
Aquest tio és molt legal, molt friki també, i si quedem amb ell hem de tenir hores, perquè no calla ni sota l'aigua. Però val la pena, molt.
Proposo que busquem un dia, quan sigui, per poder fer un assaig i després fer un cafè amb ell. El tio domina i ens pot ajudar molt, a part, ens ho fa gratis i contra això mai dic k no.

Pasiau i moltes palles
I recordeu: Más vale pájaro en mano que picandote los huevos

Recapitulem

Collons tios, que no foteu res més a la vostra vida que escriure gilipollades al blog?
Millor, millor.
Bueno, he de dir que tenim una opció menys per assajar: casa la güela de l'ester caca, seria de puta mare si ho netegéssim tot (hores), si ho endrecéssim tot (moltes més hores) i si fos un pam més alt perquè ara per ara hauria d'assajar agenollat, amb el perill que això suposa que algun m'intenti fotre la polla a la boca, que el sexe oral té aquestes coses, quan t'acostumes et ve el tic.
En quant al tema gravar penso que va estar de puta mare, llàstima que el Marcos, que no és mala persona, fos mig tontu i apretés no guardar. Jovenalla.
Ara en serio, crec que van sortir coses collonudes, però el que em preocupa és aconseguir local. Jordi! Sálvanos!

Pasiau i moltes palles
Recordeu: Coito, ergo sum

Habemus carbonara!!!!

Avui hem anat al garatge del Arnau. Jo he arribat mes d'una hora tard, pero no m'han pegat. Quan han obert la porta del garatge semblava Ocean's twelve preparant l'asassinat del senyor Andreu. Grabaven volver a caer, i sonaba bastant bé. El meu piano ha acabat enrarint la canço i fent-la més difosa i menys compacta. Sol passar -amb l'excepció del solo que em va sortir gravant La Cebolla-. Pero tot això es igual perque el Marcos ha borrat la cançó, segons ens ha dit ell, sense voler(s'ha de dir que previament había criticat l'amariconament de les veus). Tecladísticament parlant, tinc l'esperança de que algún dia tinguem certa cohesió sonora i el meu teclat s'adhereixi millor a la cançó, a més de que la meva pràctica i tècnica ho facilitin. Hem demanat picsas. Ens hem rigut del del telèfon i de les quilles del concurs de la tele,(però jo encara trempo quan penso en la cara que ficava la tía que treia les boles del bombo). Ens hem zampat 4 familiars, pero curiosament, avui mentre menjavem pixes no hem parlat de discusions inacabables sobre BC. En definitiva ha estat una sessió sense grans millores, però tranquila i bastant agradable.
Cap al vespre, els cardenals del Vaticà han pensat que ja feia una mica de pudor i han anunciat la mort del Sant Pare.
Els meus anims s'han recuperat lleugerament per 2 motius:
1.-He conseguit arribar al nivell 6 del joc de Voley del patatabrava.com i he fet una partida en top less.
2.-Soc líder en la classificació Top10 de la pàgina idem. Qui sap si alguna calenta de la facultat tingui com objectiu follarse a final de curs el guanyador de la llista.
A part, la semana que vé pot tenir millors perspectives: hem de saber algu dels locals de les novies, el Marc ja no es pobre, hem de concretar alguna sessió primaveral, i tal volta amb l'Arnau començem a idear l'opera prima que em donara fama, diners i làtex.

Per que collons m'estreseu escribint tants missatges?

Doncs ara mateix no tenía res a dir pero últimament esteu molt pesats escribint mil missatges al blog que no em doneu temps de llegir. Pero per tocar els collons i ser jo encara més pesat, exposaré amb un post més llarg que mai, alguns temes que potser alguns no tinguin res a veure amb Black Corbatas, pero ja que hi som...
1.-Tinc problemes amb l'horari de son (no és tant fàcil de corregir com a priori sembla) per tant no sé si aniré demà a l'assaig creatiu empalmat (deixant a banda el cimbrell) o amb una son que t'hi cagues per haber dormit 3 hores.
2.-Els dos últims dies de la meva vida tinc els ànims pel terra per raóns encara desconegudes, la qual cosa també pot influir en l'assaig.
3.-A aquestes hores diuen que encara no s'ha mort el Papa (lo del encefalograma plà s'habíen equivocat i era un que es va fer fa 8 anys). La pregunta es: l'assaig de demà serà el primer de la història que es farà sense Papa?
3.1.-Si es fon la bombeta de l'habitació on està el papa i que està tothom mirant no creieu que sería per descollonarse?
3.2.-I si apareix la sombra del Windsor a la seva habitació?
4.-S'ha obert el Top10 del Patatabrava, i he vist que uns quants Black Corbatas estàn a la zona capdevantera de la classificació. Jo vaig a guanyarla, que ho sapigueu si teniu intenció de votar.
5.-Tema Senyor Andreu: no tinc formada cap opinió del tema cobrar o no els 90 euros, pero em plantejo una altra cosa: jo estic molt aburrit i tinc ganes de fer alguna cosa per omplir la meva trista i asexuada vida: que tal si fotessim alguna cosa del tipus reivindicatiu, propagandístic o liarla una mica per fotre al senyor Joputa? Tampoc podem liar un pollo per una tontería pero no m'importaría fer alguna cosa. (És una humil opinió).
En fi germans, ara posaré el canal50 i després d'uns ja memoritzats moviments de canell probablement procediré a fer una dormideta i demà estaré en un garatge on potser us presenti la idea que tinc apuntada i que te molt a veure amb New York City Cops.
Se que us toca els collons aquest missatge plè de res, pero en fi així es la vida i aquest individu extrany que toca un Korg N5 EX a Black Corbatas: un capullu.

Reflexiones de la vida

Como reflexionan los black corbatas sobre temas de la vida, del día a día, hay que ver, que majos, que apañaos.Dejando apartado el tema de los principios, que bien bien no se que coño quiren decir. El malhogrado profesor del Oso a lo mejor lo tubo que explicar antes de morirse. Hay otro tema importante que abriré a debate, ocasionado por el anterior comentario a este. El dinero da la felicidad? No seré Millonetti yo para poder decirlo. Es mas, en el mundo solo hay unos cuantos que lo puedan ratificar, que se siente al ser asquerosamente rico. Todos tenemos en la mente las imagenes del tio Gilito bañandose en una habitación llena de billetes. Por lo tanto:el dinero puede que no de la felicidad... pero la sensación es tan parecida...

El món canvia molt en 24 hores

Resulta que en motiu del meu 22è aniversari he rebut una quantitat de diners molt important per comprar-me un amplificador. Això vol dir que imminentment s'hauria de trobar un local pq les traves econòmiques s'han reduït de forma dràstica.

PD: Jordi, si ho sabies el dia del sopar haver-mo dit, collons, i ens estalviem una que estona de discussions ;)
A les 9:30 als catalans, demà.

"comienza el espectaculo imaginandóme la partes más íntimas de tu anatomia"

Dissabte de redempcio

Senyors, dissabte hi ha la possibilitat de fer un brainstorming de temes a casa meva (tot i que hi ha culturetes que diuen que el terme brainstorming s'ha de substituir pel nou blue sky thinking).
Temes a tractar:
- Assaig al solet impossible, perquè plourà (matí i tarda, segons el MeteoCat). Problema: a casa meva no volen que assajem al menjador, nom feu explicar perquè, típic de mares. Solució: Tocar al garatge, fosc i llòbreg, però amb encant.
- Que cadascú porti lo seu, no ens trobem que falten coses.
- Horari: a casa no hi haurà ningú, però a les 4, màxim 4.30 ha d'estar tot desmuntat perquè tornen i amb el cotxe ens aixafarien.
- Contestar al coment d'abaix, no d'aquest tema sinó de l'altre.

Altres coses que se m'acudeixin les aniré afegint a aquest mateix tema a modo de coment. Si algú té objeccions, idees o palles mentals que les adjunti a sota.

Pasiau i recordeu: "Nunca mees a contraviento" --Warcraft II