Necessitat d'un ganivet de ¿crisi?

Sóc el guitarra entregata. Obro finalment un tema al al web aquest, que realment val la pena per a les nostres vides més enllà de les depressions post-futbolístiques i mourinhofòbiques. Resulta que hi ha un vell que li queden pocs dies de vida. Es tracta d'encendre-li una caixa de mistos sencera, misto rere misto rascant-li als ous i a continuació fotent-li amb flama viva pel cul. És una opció. L'altra és quedar un dia i parlar cara a cara amb ell pq sinó no farem res.
D'altra banda hi ha el baterista lesionat. A espera que l'operi el doctor Ramón cugat i faci la recuperació al costat de Motta i Edmilson, el futur assaigístic és complicat, pel que vam veure en l'únic assaig que hem fet en aquesta situació, i hauríem de redefinir l'estratègia musical de mentres.
L'altra és més un tema personal que us afecta a tots. No tinc peles. Ni per amplis, ni per locals, ni per neveres, ni per congeladors; els vaig perdre tots en una aposta a Las Vegas jugant-m'hi la hipoteca de ma mare. Vaja, que és època de vaques flaques i haig d'estalviar, fins a tal punt que només em canvio de calçotets una vegada cada 15 dies.

Crec que s'hauria de debatir en profunditat en un sopar dels quals som especialistes. Divendres criki podria ser un bon dia. Proposo que podríem anar a "La Teta Enroscada", sempre et pots trobar a la Salma Hayek fotent-te el peu per la boca.

Contesteu amb celeritat.